Expliquen que en una junta d'accionistes de telefónica, Cesar Alierta va ensenyar el seu mòbil de l'época del pleistocé: aquest és el meu mòbil, puc trucar, rebre trucades i enviar algun SMS, i ja en tinc prou, i no entenc com tots vostés van amb aquests Smartphone que fan de tot fins i tot trucar i rebre trucades i que ho saben tot de vostés mentre paguen les sucoses tarifes que els hi factura la nostra companyia.
Ahir al matí, vaig sortir amb la bici com sempre si no fa molt de fred, el mòbil el porto a la butxaca, nomès per escoltar la radio (els homínids hem d'estar enganxats a una cosa u altra i jo ho estic a la radio), amb els cascs escolto Rac1 o música. Si no surto amb la bici, no agafo el móbil, no em cal, em vaig comprar un rellotge al mercadillo per 20 euros que fa les vegades de mòbil, per el que és la seva funció principal, trucar i rebre trucades puntuals i concretes.
Deia un tertulià en el summum de la bestiesa que hauria xalat si de jovenet hagués tingut un mòbil per poder xerrar i quedar amb els amics. Marededéu, tota una vida i aquest senyor opinador no ha entès rés, i a més no ho sap, i es refugia en Jorge Manrique per acusar als altres de no entendre res. Ja sabem que qualsevol temps passat fou pitjor, o potser, ara ja no!. Hi ha massa nomofòbics deambulant pel carrer. El mòbil no ens fa més feliços, més aviat ens fa més esclaus d'ell i bastant més idiotes.
Amb el mòbil, como passa amb qualsevol flòstic de les noves tecnologies, el problema no és l'estri en si, sinó el mal ús que en fem, com passa amb la Televisió, Twitter, Facebook, Instagram o altres sistenes de missatgeria. Tots estàn bé i son eines útils si s'en sap fer l'ùs adequat, pero ja es cuiden els qui vetllen per nosaltres de contaminar-nos per el seus interessos, ajudant-no's a fer-ne un ús maldestre i exagerat.
Succeeix una cosa terrible a dia d'avui, la intimitat ha desaparegut, la gent penja a instagram la seva vida, com si es tractés d'un reality, i no saben que més aviat estàn dins un show com el de Truman. Arreu on vagis, algúna càmara o algú amb el mòbil estan capturant la teva imatge, impunement, i no dic ja si és tracta d'algú conegut o famoset, que no pot anar a cap Restaurant o lloc públic sense ser assetjat i filmat.
La consequencia és, a banda de la pèrdua de la intimitat, de la pèrdua també de llibertat, i a més a més no hi ha res a fer, no es pot prohibir a la gent que es passi el sant dia compulsivament retratant-ho o filmant-ho tot, o teclejant compulsivament (smombies), i no serveix de res que un surti de casa el mòbil per anar més tranquil i relaxat, els altres no fan el  mateix. El mòbil, la seva adicció (nomofòbia) priva als homínids i homínides de la més important i meravellosa de totes les arts, l'art de badar, d'embadalir-se badant.
Zigmun Bauman deia sobre la solitud dels que estan connectats:"Els mòbils ajuden a estar connectats als que estan a distància. Els mòbils permeten als quals es connecten... mantenir-se a distància."
Que lluny queda en el temps de quan s'havia de demanar conferència per parlar per telèfon amb algú.