15.3.18

NO ES NEIX DONA, S'ARRIBA A SER-HO


No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, físic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; la civilització en conjunt és qui elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica com a femení. Només la mediació d'un aliè pot constituir a un individu en un altre. en tant que existeix per a si, el nen no podria captar-se com sexualment diferenciat. 
Entre les joves i els homes el cos és, en primer lloc, la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que realitza la comprensió del món: l'univers és capturat a través dels ulls o les mans, però no per les parts sexuals. El drama del naixement i el del deslletament es desenvolupen de la mateixa manera en els nadons d'ambdós sexes que tenen els mateixos interessos i plaers; en primer terme, la succió és la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal a la que els seus majors satisfaccions estan donades per les funcions excretòries, que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; obtenen el mateix plaer incert del clítoris i del penis; en la mesura que la seva sensibilitat es objectiva, es torna cap a la mare: la pell femenina, suau, llisa i elàstica és la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són aprehensius; tant la nena com l'home abracen agressivament a la mare, la palpen i la acaricien; tenen la mateixa gelosia si neix un altre fill, i ho manifesten amb les mateixes conductes: còlera, enutjos, disturbis urinaris; i recorren a les mateixes coqueteries per obtenir l'amor dels adults. 
Fins als dotze anys la nena és tan robusta com els seus germans, manifesta les mateixes capacitats intel·lectuals, i no hi ha cap domini en el qual li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si molt abans de la pubertat, i de vegades des de molt jovenet, se'ns presenta com sexualment especificada, no és perquè una sèrie de misteriosos instints la destinin ja a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció de tercers en la vida del nen és gairebé original, i perquè des dels seus primers anys la seva vocació li és imperiosament
insuflada.

Simone de Beauvoir (francesa, 1908-1986) - Companya de Sartre, amb qui inventa un nou estil de parella on prima totalment l'exercici de la llibertat. Novel·lista, assagista, memorialista, filòsofa de esquerres, escriu El segon sexe (1949), llibre de culte que genera el pensament d'alliberament de les dones del planeta. El segon sexe, (pdf) - traducció de Pablo Palant, Edicions Segle XX, II, cap. primer, Buenos Aires, 1987.

Autor: verified_user

5 comentaris:

  1. Hola,

    Doncs no ho sé, jo crec que vaig néixer dona i que amb el temps m'he anat convertit en persona. Femenina per naturalesa i persona per convicció, no crec que es pugui viure bé proclamant que ets dona per damunt de ser persona. Això sembla que em converteix en igualitària però tampoc és ben bé així perque cada persona és diferent independentment del sexe. Llegiré el segon sexe. Gràcies i una abraçada Puigcarbó.

    ResponElimina
  2. em pregunto a la manera de Rousseau, si un nen i un a nena creixessin sols i lliures, com acabarien en la pubertat. Maria Aurelia Capmany tenia la seva visió....

    https://books.google.es/books?id=WKwCl1cMSeYC&pg=PA141&lpg=PA141&dq=no+es+neix+dona+s%27arriba+a+ser-ho&source=bl&ots=0N2WLnt6Gh&sig=YZjSul-M8tiRuT0NGpEmpqQj7kk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiptKq_k-_ZAhWMNxQKHZAVDlAQ6AEILjAB#v=onepage&q=no%20es%20neix%20dona%20s'arriba%20a%20ser-ho&f=false

    ResponElimina
  3. La pregunta és molt subjectiva hauríem d,aclarir que entenem per llibertat. El feminisme i el masclisme només són els efectes colaterals d,una societat mal educada. El sexe és una pràctica no una determinació. Els homes i les dones és diferencien per l,educació que hem rebut. Que som sense dogmes, sense aquesta educació però amb un altre, doncs potser no parlaríem de masclisme o de feminisme però estic convençuda que parlaríem d,altres atribucions basades en els torments del ésser humà i de les diferències que els ocupen. L,home ens ha vist sempre competitives per això ha procurat que triguessim molt de temps en ocupar llocs que ells ocupaven. És una guerra de sexes marcada per l,educació de la mare, de la dona, una dona que consentia fer el llit al seu fill cada dia del món i que educava a la filla al costat del fogons. És absolutament educacional desde el meu punt de vista. I per revertir tot això cal educar als sexes sota el mateix valor com a persones. Es molt interessant el pdf. La llibertat mai ha existit ni existira però hi podem somiar eh!

    ResponElimina
  4. El sexe és la diferencia, de ser una funció merament reproductiva l'hem transformat en una acció lúdica i reiterada; el que no tinc tan clar és que l'educació sigui educacional, millor dit, si no fos educacional, que fos una educació absolutament neutre que passaria, una mica el que et deia del nen i la nena creixent sols.

    ResponElimina
  5. S'ahuria de posar a prova, però no en una illa mig deserta amb càmeres al clatell, s'hauria de fer en plan reportatge Félix Rodríguez de la Fuente. Ja veuries ja...

    ResponElimina