EL NOU TANATORI DE SBD


El principal grup funerari d’Espanya, Mémora, ha demanat una llicència d’obres a la Rambla d’Ibèria de Sabadell per construir un nou tanatori a la ciutat. Si tots els processos previs donen llum verda al projecte, el tanatori de la Rambla d’Ibèria s’ubicaria en una nau industrial, situada al número 139-141, que hauria de ser adaptada als nous usos després d’unes obres. L’Ajuntament ha confirmat que han registrat la petició de llicència, que segueix el seu curs habitual. En tot cas, si el projecte té llum verda encara trigarà bastants mesos en dur-se a la realitat.



Òbviamentoff course, per supuesting, i com havia de ser, els veïns de la Rambla Ibèria s'oposen al Tanatori i la Rambla està plena de pancartes com la de la foto que vaig fer ahir. L'oposició veïnal gairebé sempre pixa fora de test i és sistemàtica, sigui el que sigui que es vulgui fer al barri, sempre hi ha oposició. Els opositors són segurament els mateixos que demanen solidaritat amb les dones, que volen acollir, que diuen no a la guerra, o que també són Charlie, però el Tanatori, a un altre barri.

Si es queixessin de l'obscenitat d'empreses com el grup Mémora, que juguen amb la mort cobrant preus astronòmics per un enterrament que hauria de ser a cost zero o gairebé, ho entendria. A Barcelona l'ajuntament intenta crear una Funerària Municipal que sortiria un 40% més econòmica que aquests depredadors de la mort. Però no, simplement es queixen de vici, són la Catalunya i el veïnatge del nyecnyec, aquells que no els hi agrada res i que estan en contra de tot, que reclamen per tot, però que no volen res a casa seva.

Recordo un cas semblant a Alacant de fa anys. En un barri bastant degradat que hi havia entrant a la ciutat a  dreta (San Juan crec es deia) la droga campava al seu aire i els veïns, gent humil, portaven mesos i mesos fent manifestacions i cassolades demanant un centre per atendre i ajudar als drogodependents. Tant i tant varen donar la tabola que finalment l'ajuntament va decidir posar-los el centre que demanaven al barri. Com ja haureu intuït, els mateixos veïns continuaren fent manifestacions i cassolades, el centre el volien, però no al seu barri, sinó a un altre.

Per tant, espero que l'ajuntament de Sabadell faci cas omís als veïns de la Rambla Ibèria, i ja que no és capaç de fer un Tanatori Municipal, almenys que doni permís als rapinyaires de Mémora per que facin el seu, que a més m'agafa a la vora de casa.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Lo cojonudo del caso es que todo dios quiere servicios. Todos quieren cárceles, tanatorios, salas de desintoxicación, cuartelillos de los Mossos...pero todos lejos de sus casas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. un clàssic del comportament humà.

      Elimina
  2. es protesta de tot i, a sobre, has d'anar amb compte, si no estàs d'acord amb allò amb què els veïns, menats per líders improvisats però amb força de convicció, volen, quedes molt malament i val més callar, podria posar molts exemples. Un exemple, i no hi vull entrar a fons, és l'Arnau, allà es podria haver fet un edifici modern i en condicions però s'ha de 'conservar' que sempre surt més car, cada vegada sóc menys 'conservacionista'. Una companya de feina fa anys protestaven amb els veïns del bloc, no volien un dentista ja que no se sabria quina gent podia entrar a l'escala. Tot és surrealista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hi va haver una época que als blocs nous de pisos semblava ja els venien amb alguna pancarta reivindicativa, com a Can llong a SBD, que encara els estaven acabant de construir i ja reclamaven un Institut.

      Elimina
  3. Quan els serveis per a la mort eren allò de les pompes fúnebres ja els gestionava l'ajuntament, doncs que haguessin continuant igual, i si no, què deixin fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. el negoci de la mort de les funeraries és una obscenitat, pero ningú hi posa mà, sembla que ja hi van bé.

      Elimina
  4. Aixó es el "no" sistematic a cualsevol cambi, sigui el que sigui.


    Al meu barri hem viscut una experiència semblant. Aparcar el cotxe era un problema terrible en els últims anys. Fa uns mesos, l'ajuntament va decidir implantar la zona verda i blau al barri, a cost zero per als veïns amb el cotxe censat al barri, i amb distintius addicionals per a familiars en primer grau (fills). Doncs bé, l'oposició dels veïns va ser terrible, amb campanyes de pancartes, assemblees i manifestacions en contra. Malgrat tot, l'Ajuntament va implantar la mesura a finals de l'anys passat, amb un període de "tolerància" sense multes d'un parell de mesos, i amb multes per a cotxes sense distintiu ni tiquet des de fa un mes.

    Doncs bé, ara resulta que es pot aparcar amb una certa comoditat i sense problemes entre setmana.

    La conclusió és que hi havia bastants cotxes "indocumentats" al barri, i casualment, els que mes protestaven eren els propietaris d'aquests vehicles que no pagaven ni cinc en impostos municipals.

    Ho volem tot de franc, i el que faci nosa, cuant mes lluny millor. Aixó, si, ¡¡ que no ens manqui res !!.

    Salut.

    ResponElimina
  5. la questió és protestar i queixar-se de tot i per tot. I exigir, aixó si!

    ResponElimina
  6. Qui es aquest tal F. Puigcarbó ??que sel veu molt enfadat amb el mon en general.
    Es tan facil criticar-ho tot des de el sofa de casa amb un sol dit clican el mobil!!!
    Dons es de domini public i conegut per tothom que bona part del mon es mou i fa que tot avanci i evolucione a millor gracies i a pesar dels imbecils com aquest.Perque l'humatitat es dividiex en dos grups basicament, els que fan coses i els que les critiquen.
    Senyor F. Puigcarbó vosté a quin bandol està???

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo no estic enfadat, decebut si, i no estic en cap bándol, més que criticar comento lña jugada i faig el que haig de fer quan ho considero oportú, i t'asseguro que he fet moltes coses al llarg de la meva vida. ¿Y TU? ¿que has fet per la sardana?

      Elimina
  7. Crec que sou poc empàtics, quan no teniu en compte el tràfic que s'ha de soportar a la zona on l'ubiquen i el que suposa més trànsit i altres factors que no tinc temps d'escriure.

    ResponElimina
  8. No es un problema d'empatía, on visc jo tambè hi ha molt de trànsit i soroll (Carr.de Prats) o penseu en els veïns de la Gran via, es el 'nye nye' tant nostrat de voler-ho tot pero no al costat de casa. La resta, endergues. I aquesta manca d'empatia és la dels que es queixen, no meva.

    ResponElimina
  9. Doncs traguem fum tots amb un ZQA nivell 2, no lluitem per res, aquesta és la teva exposició argumentaria?? Hi han altres llocs per ubicar aquests serveis i si estan lliberalitzats que ho estiguin de veritat no amb preus abusius, aprofitant-se de la debilitat dels parents que han perdut un familiar (pq no un tanatori a les afores municipal??) És mes, no crec que hi hagi demanda per haver de montar-ne un i en qualsevol cas, aquesta zona no aporta intimitat per dur a terme un velatori, ni oratori de qualitat!!
    No es problema d'empatia?? Potser desinformació?? Pq els veïns no el volem al costat de les nostres cases però tampoc a les de ningú, queda clar?? Pq estic tipa dels que critiqueu sense saber.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a ciutadana de Sabadell nomes volem q estigui ubicat a les afores; els nens passen pero davant, siguen realistes ,es una bona imatge q vegin gent plorant a fora i no dic res quan son gente d etnia gitana q monten cada una a la funeraria bestial i Ho dic amb tots els respeto cada Qualitas Ho viu a la seva ideología i cultura es molt de demanarq els nens no vegin tot aixo???? A les afores si usted plau

      Elimina
  10. Al Tanatori no els incineren, ignorant. Desinformació? dius, no, sentit comú, nye,nye dels collons. I critiquem sabent i intentant entendre les coses, als nens no els preocupa veure gent plorant, més que res per que si ho fan els familiars, es dins del local, el que passa es que la gent com tu no sou ciutadans, sou nye, nye insolidaris, ignorants i intransigents. A fer la mà.

    ResponElimina
  11. A mí, el senyor Francesc Puigcarbó, em fa molta pena. Què trist això de tenir un problema psicològic que el fa espiar als veïns fins a punt de mirar on "pixen". Crec que entre tots hauríem de pagar un psiquiatre que sigui capaç de treure'l d'aquesta terrible enfermetat. Us imagineu haver d'espiar als veïns per mirar a on "pixen" ?. Pobre home, què trist ! I si l'ajudessim ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espiar dius capsigrany, passaba pel carrer amb la bici, serà que no es veuen els llençols reivindicatius del no res.

      Elimina
  12. Sentit comú?? Sense fer una valoració del que ens afecta a tots!! Bravo, deus treure fum pel cap. Parlem de lleis??
    Normativa catalana
    Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient Atmosferic.
    Lo de fer esmena el mode en que diuen adéu als seus difunts altres ètnies, no es és el propòsit d'aquest tema. Si ho és quan es volnera l'intimitat. Els nens no els afecta?? Això pq tu ho dius i has fet una tesi i estàs possat amb el tema,oi?? Vés amb el teu sentit comú a demanar un sobre als de Memora, t'ho has guanyat!!

    ResponElimina
  13. No penso contestar més, el que penso ja està escrit i si no et plau és el teu problema, no el meu. La mort és purament un canvi més i hem d'aprendre a conviure-hi. He fet una excepció, atès no solc contestar als anònims, si vols, identificat, i amb calma en parlem, llevat que siguis un covard@ amagat darrere l'anonimat.

    ResponElimina
  14. Em poso anònim pels spams i pq per exposar la meva opinió no crec que calgui.I no tots els comentaris son meus.Veus, ja ha surgit la veritable empatia de la que parlavem amb la frase: "es el teu problema". Perdona pero la mort es un trànsit emocional pels que queden vius i no estem parlant de la convivència amb la mort, estic parlant de salut ambiental, seguretat pel camí escolar i serveis de qualitat(intimitat pels familiars de dol). Per lo de covardx: quan vulguis i en persona, si vols demà a la tarda... Et convido a un café i exposés els teus arguments i jo els meus que tinc de sobra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vulguis podem prendre un cafè i parlar-ne, pensa que (i ho he escrit en més d'una ocasió) que estic en contra de l'obscè negoci de la mort que és Memora, i com deia Júlia, abans hi havia les pompes fúnebres que eren municipals, i algun intent hi ha per part d'Ada Colau a Barcelona en aquest sentit.

      Elimina
    2. el que et deia del trema:https://blocfpr.blogspot.com.es/2016/02/el-negoci-de-la-mort.html

      Elimina
  15. Puigcarbo que lo construyan delante de tu puta casa. A ver que gracia te haria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. collonut, menys desplaçament en l'ùltim viatge, però la meva casa no és puta, ni tan sols bagassa, perquè les cases no són ni putes ni bagasses, són objectes sòlids o flòstics a l'engrós.

      Elimina
  16. Doncs digues lloc i hora, parlem. Wazowski, por favor, no usemos esos términos que no nos llevan a ningún lado. No lo queremos al lado de las viviendas de nadie pq no nos va a beneficiar, esto solo beneficia a Memora.

    ResponElimina
  17. Qualsevol dia per la tarda (al matí tinc net a l'escola), i el lloc, que et sembla el Viena al costat de el Corte Inglès, és que no sóc de bars jo, allí n'hi ha més d'un, podiem quedar a l'entrada a les 5 si et va bè. Portaré un llibre a la mà. Que tal demà?

    ResponElimina
  18. No entenc els problemes que té un tanatori, això de què els nens es deprimiran em sembla surrealista, un altre tema és el negoci de la mort. La gent va tenir durant molt de temps els cementiris al costat de les esglésies i hi ha tanatoris barcelonins inserits avui gairebé en mitjans urbans. Tot en serem, de difunts. Crec que els nens i nenes es deprimiran més aviat contemplant els morts de les guerres i els ofegats de les pateres, la veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'hi vaig barallar, no entenen res, només estan instal·lats en la cultura del no. Allo de: volem un tanarori ja! pero lluny de casa.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada