De l'episodi del vagi-se'n a la merda, m'he quedat amb la foto de Marta Ferrusola, la mirada perduda enfocada mig der reüll expressa rancunia, el cos ensorrat, Tot en ella és derrota, l'espant de qui comença a comprendre que ha perdut a els seus privilegis, l'unic que li queda són les restes d'altivesa en tancar la porta del taxi mentre engega a la merda als periodistes.

Hi ha qui la defensa perquè aguantar nit i dia els periodistes diuen que és dur, potser si, però ningú ens explica que durant trenta i escaig d'anys aquesta exdama va tenir dos mossos d'esquadra a la porta durant 24 hores, en torns de 8, que signifiquen sis mossos diaris, pagats per l'erari, mossos que l'acompanyaven on fos al cotxe oficial, i abans dels mossos d'esquadra, els membres de seguretat, fins i tot per compres personals d'ella i els seus fills, com vaig poder comprobar personalment en més d'una ocasió quan es desplaçava a Sabadell a una botiga de pell.

No em fa cap pena aquesta exsenyora, que s'ha cregut una referència salvadora de l'honor patri i és una vulgar i barroera estraperlista. Com diu Miquel, tot es posarà al seu lloc, i deixaràn de molestar-la, però ja res serà el mateix, el mal, ella i el seu marit ja l'han fet, i és irreparable.