Sembla ja definitiu que el dia 9 de Novembre no es farà la consulta, almenys la oficial. Per tant, sembla també que el President de la Generalitat tindrà a bé convocar eleccions plebiscitàries aviat. O sigui que de facto estem ja en pre-campanya, si no hi estem de manera permanent.  
La pregunta que em faig és si cal estar en aquesta pre-campanya permanent i després quan toca per llei, fer campanya durant tres setmanes, quan la majoria dels votants ja té el vot decidit i més en aquestes properes que seràn especials. Tota aquesta inùtil parafernàlia, és d'un enorme cost personal pels candidats i també econòmic, per a ells i els seus respectius partits, que en no tenir resolt el problema de la financiació cauen sovint en afers com el Pp amb Gürtel, o abans els del PSoE amb Filesa, o CIu amb el joc i altres derivades presidencials, o qualsevulla altre partit. Tots es financen il·legalment i el que afirmi el contrari mentre hipòcrita s'esquinça les vestidures vers els altres, és un mentider. 

És cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost de les campanyes s'ha anat reduint i cada vegada més és centra la tasca en el món audiovisual. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i rere seu la militància il·lusionada en el projecte que va assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder.

El que volia venir a dir amb tot aixó, es que potser seria arribada l’hora en que com en un conte d'Isaac Asimov, s'haurien d'eliminar de soc arrel les campanyes electorals, al cap i a la fi la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, com deia abans, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que hi entenen pels qui es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres.

Que s'aclareixin els indecisos i si no que no els deixin votar, per cagadubtes, o, tornant al conte d’Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sòl ciutadà en nom de tots i que sia el que hagi de ser. Al cap i a la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani. Ni Mas ni Rajoy pinten gran cosa, i encara poden decidir menys, només formen part de l'atrezzo, de la posada en escena d'un Estat indefens i caòtic davant aixó que en diuen els mercats.

Ja entenc que aixó que proposo no és possible - només és un conte - però si que es podrien estalviar (amb la que està caient) el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que seriem bastants els qui ho agraïríem.