que el meu naixement és una casualitat, un accident risible, i, no obstant això, amb prou feines em distrec em comporto com si es tractés d'un esdeveniment cabdal, indispensable per a la marxa i l'equilibri del món. Malgrat haver comès tots els crims: excepte el de ser pare, per regla general, els homes esperen la decepció: saben que no s'han d'impacientar, que arribarà tard o d'hora, que els concedirà els terminis necessaris perquè puguin lliurar-se a les seves activitats momentànies. 
Amb el desenganyat passa d'una altra manera: per a ell la decepció va sobrevenir en el moment mateix de l'acció; no necessita aguaitar-la perquè està present. A l'alliberar-se de la successió, ha devorat el possible i convertit el futur en superflu. «Jo no puc trobar-vos en el vostre futur, diu als altres. No tenim un sol instant que ens sigui comú.» I és que per a ell, el futur en la seva totalitat està ja aquí. Quan es percep la fi en els començaments, es va més de pressa que el temps. La il·luminació, decepció fulgurant, atorga una certesa que transforma el desenganyat en alliberat..

E.M.CIORAN