Mencionava en el seu article a El Periódico d'avui, Serra Ramoneda, ex banquer de veritat, aquest relat de Pessoa: EL BANQUER ANARQUISTA. És possible ser alhora un ric i astut banquer i un anarquista consumat que lluita per l'alliberament de la societat? Segons Pessoa, . És el que intenta demostrar El banquer anarquista, un sorprenent relat publicat 1922. La producció literària pessoana, com violenta suma d'excepcions que és, ens enfronta sovint a l'excepció de l'excepció. És insòlita en vers i en prosa. I ho és fins al punt que hi ha textos l'origen dels quals sembla inescrutable.  
El lector acostumat als versos de Pessoa o al seu més conegut Llibre del desassossec, s'abstreu a una peça narrativa com El banquer anarquista, que desplega una ferotge diatriba raonada contra el mite de l'igualitarisme, suport fal·laç de la nostra societat, i contra les possibilitats de emancipació del ciutadà, que no contra les de l'individu. Però aquest salt a la sorra de la discussió ideològica sota forma de narració dialogada entre un subjecte que es diu banquer i anarquista, tot en un i el un per l'altre, i un jove que l'escolta incrèdul, guarda relació amb un sector de la obra pessoana poc conegut: Pessoa va ser un apassionat i original comentarista de la vida política portuguesa i europea, sempre disposat a desbaratar les il·lusions del ciutadà en les modernes societats democràtiques
Aquesta edició del banquer anarquista presenta per primera vegada a Espanya els fragments "inèdits fins 1997" amb què Pessoa va pretendre realitzar durant l'últim any de la seva vida una nova edició corregida del llibre. Són textos que enriqueixen notablement l'obra i la reafirmen en el seu estatus de peça mestra en el lliure exercici de la lucidesa.