Quan Ramon Lobo en la secció de 'personajes inquietantes' a el Diario parla de Mariano 'Chance' Rajoy, ho fa en els termes correctes i descriu molt bé el personatge. En el fons, i consti que ja ens havien avisat, ens manen psicòpates, idiotes o Mariano Rajoy, que podria ser qualsevol dels dos supòsits, o els dos alhora, amb l'agreujant del seguici del personatge, Sorayas, Monteros, Wert, un autèntic seguici digne de la botiga dels horrors, autentica indolència mental que, inexplicablement o potser perquè així ha de ser, tenen poder, i exerceixen tan maldestrament com saben, perquè és que no donen per a més. El més trist és que al seu voltant hi ha un ermot, Sánchez o Iglesies són simples i pobres xitxarel·los sense cap base sòlida ni preparació, i mentre que en el cas de Sánchez està en la línia ja establerta per Zp, un altra ment preclara, com la d'aquest error nomenat o dit Carmen Chacón, que és la prova fefaent que qualsevol subproducte pot arribar a Ministre, en aquest cas de la guerra, sense que el País s'en ressenteixi excessivament, que aquí es paeix tot.

Tornant a Pau Iglesias (si diem Podem, hem de dir Pau) el vaig escoltar l'altre dia a la xerrada que va tenir al sofà de Mejide. Déus, quanta inconsistència, quin poc de no res hi ha al darrere de líder?, de la que diuen serà la tercera força política a les eleccions vinents. I això que Mejide no el va estrényer, simplement va deixar que es retratés tot sol, el noi.

I aquest és el panorama que hi ha, mentre aquí estem marejant la perdiu que si si, si, no o alomojó, i és que això més que una tragèdia és un sainet amb tints melodramàtics, o un vodevil còmic amb urnes que s'obren i es tanquen. Tot plegat, és per emigrar al Senegal amb en Lluís Llach i quedar-s'hi.