Ja he explicat en alguna ocasió que no m'agrada retratar a les persones, i si ho faig molt ocasionalment sempre demano permis. Avui mentre pujava cap a Matadepera, una mica abans d'arribar-hi a la residencia d'avis de Terrassa, he vist un senyor gran amb el seu vestit, sabatilles i la gorra que no hi falti, amb unes tenalles intentant tallar els filferros de la tanca del jardi que dona al camí, en un evident intent de fuga de la residència.
M'ha sembla que havia d'avisar, on volia anar aquell senyor gran? en cas de fuga, i a banda, hi havia la responsabilitat del personal de la Residencia. 
A recepció, primer no m'han fet gaire cas... 
- Hi ha dos senyors arreglant la tanca, m'ha dit una senyora amb bata blanca. 
- Senyora, l'avi de la gorra diria que l'està desarreglant, i les seves intencions són les d'emular a Steve McQueeen sense moto

Finalment hem anat ambdós, la senyora i servidor cap on hi havia l'avi, que és diu Antonio.
¿Que haces Antonio? li ha preguntat la senyora.
Y l'Antonio, com un nen agafat en una malifeta ha somrigut i mentre es guardava les tenalles a la butxaca interior de l'americana, amb cara de circumstàncies i ensenyant les dues dents que li queden al frontal superior ha contestat: Estaba aligerando la valla. I  S'HA QUEDAT TAN AMPLE...

Hauria pogut retratar-lo fins i tot en el seu intent de fuga, però no m'ha semblat correcte, en certa manera l'he traït en delatar-lo. Curiosament, en aquest mateix lloc fa cinc anys, cada mati quan hi passava amb la bicicleta, dins el recinte, un senyor gran, impecablement vestit fins i tot amb pantalons de golf i mitjons de quadres, sabates a l'ùs, llençava pilotes de golf amb el seu pal i amb molt d'estil.
Al Sr. del Golf i a l'Antonio, en certa manera els hi han pres la llibertat i cada un d'ells intentava escapar a la seva manera, i en ambdós casos, sobretot el del senyor del Golf em produien molta tristessa.

La tarda queia lentament i el sol resplendia al costat sud de la Mola que si he retratat.