No se per qué li diuen Sanitat, sinó sana. En l'àmbit mèdic hi ha dues faccions, els dispensadors indiscrimats de droga legal a dojo (metges del cap i çalera) i els dels remendus que són els d'urgències. Així s'arriba a allargar molt l'esperança de vida, segons les estadistiques, però no s'explica en quines condicions. Les Urgencies del Taulí, estan més que saturades amb camilles pels passadissos i ambulansieros egarencs esperant més d'una hora que els treguin la iaia de la camilla on l'han portat per poder marxar a recollir-ne un o una altre, sembla la rereguarda d'un camp de batalla. Unes urgències per cert on no cal tirar de cap estadística per aseverar que el 90% dels ingressats i deixats alí de la ma de déu hores i hores, són majors de 65 anys.
Entenc que en part aquesta saturació es deu en primer lloc a que s'està allargant la vida dels d'abans de la guerra, sense cap qualitat certament, però també es cert que de sis milions hem passat a set i molt en pocs anys, i aquest allau d'ìmmigració sobretot sudamericà i subsaharià ha descovert una sanitat universal gratuita de la que se n'ha aprofitat i abusat, a banda dels gitanos, els grans usuaris d'aquesta sanitat, i com rere cada ingressat i van 300 familiars encara es complica més l'assumpte.
Al món feliç de Huxley, en arribar a determinada edat, la gent en perfectes condicions físiques eren enviats a uns balnearis on anàven desapareixent, i encara que en certa mesura la Sanitat pública ja compleix part d'aquesta funció, no s'hi aplica prou i se li acumula la feina, una mala i inùtil feina. Com li deia la iaia de la camilla que esperàven els ambulansieros egarencs per endur-se-la, al seu fill: No se por qué me traes aqui, sólo haran que pierda el tiempo y alargar mi agonia.
De fet, penso que a la vora de complir 70 anys i estar - de moment - en perfectes condicions fisiques i mentals, és perquè he begut i he menjat el que he volgut, he cardat el que he pogut, i sobretot no he fet mai esport ni he anat al metge, i que duri, car quan arribi la decrepitud, hi ha mil i una maneres d'apartar-se del paisatge, discretament, sense aldarulls innecessàris.

Ah! me'n vaig al que era l'Aliança, on m'han traslladat al pare, de fet no calia, li podien haver donat perfectament l'alta, atès ja esta bé de 'lo suyo', però per prendre aquesta decissió calia un metge. Boi, Boi, Boi......