L'assassinat de la periodista russa crítica amb el Kremlin Anna Politkóvskaia segueix sent una incògnita vuit anys després del seu assassinat el 7 doctubre de 2006. Malgrat alguns avenços en la investigació, hi ha poques garanties que totes les persones implicades en el crim siguin jutjades, incloses les que van ordenar la mort de la periodista. Politkóvskaia era coneguda per les seves crítiques per l'actitud de l'aleshores president Vladímir Putin a la república de Txetxènia. Han aparegut o han fet aparèixer uns teòrics culpables, que ningu es creu, car tothom sap qui va estar realment el que va ordenar el seu assassinat-
A Rússia no s’estan d’endergues ni cuiden massa les formes, allí, la feina de periodista si no ets addicte o servil al règim, val molt poc, en varem tenir l’exemple amb l'assassinat d'Anna Politovskaia, fa 8 anys. El  setembre 2009 un altre assassinat sospitós es va donar amb Magomed Yevloyev propietari de la pàgina web Ingusetia contraria i molt crítica amb el Govern. La versió oficial és que la policia el va detenir a l’aeroport de la província de Ingusetia i quan el duien en un cotxe policial, a uns dels uniformats se li va disparar l'arma accidentalment quan el periodista intentava prendre-li.-
vinyeta d'un diari francés
He vist explicacions millors que aquesta que no se l’empassa ni el Kremlin. La sinistra ombra de Putin és molt allargada. Més d'un periodista que haurà desaparegut o haurà tingut un accident i ni tan sols ens n’haure’m assabentat. L’últim cas és un clar exemple dels pocs miraments que es gasten els reis del gas. Al bell mig de Moscou i a plena llum del dia, un pistoler va assassinar també al 2009 Serguei Markèlov, un advocat que investigava el cas de l’assassinat d’una jove txetxena per part d’un coronel de l’exèrcit rus. A Rússia, si tafaneges, si pretens investigar alguna acció inconvenient als interessos de l’Estat, ja has begut oli. Tal com es varen produir els fets criminals encara és més dur. Markèlov estava sent entrevistat per una periodista free lance en el moment del crim. La periodista, Anastasia Baburova intentà detenir l’agressor, que sense miraments li va clavar un tret al cap que la va deixar malferida i poc després va morir a l'hospital. No és país per a periodistes Rússia, si pretenen investigar qualsevol qüestió que molesti a qui tots ja sabem, però ningú diu res a Occident, té gas i petroli, i a mitja Europa i països satèl·lits els té agafats per les olletes. I com aquí ja hem après a mirar cap l'altre banda amb absolut cinisme, ja ens està bé.
Ah! el cas que investigava el periodista assassinat era el d'una jove musulmana txetxena, perquè a Txetxenia si que s'està produint un genocidi fa anys, però com és un conflicte opac i un afer intern, no se’n parla, o millor dit, no convé parlar-ne, i els musulmans txetxens no importen a ningú, són musulmans de tercera, abandonats per Alà i per la resta en mans dels seus botxins que amb total impunitat els van anorreant en una lenta i sagnant comtessa.
Anna Politkóvskaya, a la novela gráfica.

 El dibuixant rus, Igor Tuveri, ha dibuixat una impresionant novel·la gràfica 'Cuadernos rusos' sobre les atrocitats de la guerra inexistent, la guerra de Txetxènia.