2/10/14

CARTERA PERDUDA


Aquest matí, com cada dia pels voltants de les onze, el Santiago a sortit amb el seu 'taca taca' a comprar el cupó de la ONCE i a la farmacia, Es veu que després de comprar el cupó i abans d'entrar a la Farmacia s'ha assegut en un banc per guardar el cupo a la cartera i aquest en comptes d'anar a parar dins la butxaca del pantaló ha caigut al terra.
No se n'ha adonat fins que era a la Farmàcia (perquè a la farmàcia els jubilats de 97 anys alguns medicaments ara els han de pagar), sort que duia calderilla en el moneder hi ha pogut pagar, però en sortir ho ha regirat tot i no ha trobat la cartera.
Quan m'ho ha dit, el primer que he fet és anar a la Caixa a anular la tarja de crèdit, i la resta com ja no era urgent ho he deixa't per la tarda.
He anar a posar la denuncia però no sabia si fer-ho als mossos d'Esquadra, la Guardia Civil, la Policía Nacional, la Policía Municipal, o als Miquelets. Finalment he encertat i al primer lloc que he anat, els Mossos (Bé Mosses) era el correcte, però, ai las! necessitaven el número de DNI del pare. Li he dit a la mossa que no m'el sabia, que ja hi tornaria demà, i ella, - perquè veieu la sagacitat dels mossos d'Esquadra -, m'ha dit, esperis si vol un parell de dies, pot ser que algu li torni.
I dit fet, acabava d'arribar a casa dels Mossos quan han trucat a l'interfono...
-Santiago Puigcarbo? - una veu femenina...
- Si!
-Si quiere bajar tenemos su cartera.
- Ahora bajo!
Escales avall i a la porta m'he trobat a una parella de magribins de mitjana edat amb una noia que semblava la seva filla d'uns 16 o 17 anys. M'ha explicat la senyora que se l'ha trobat al terra en asseure's al banc on li havia caigut al pare....'y está todo, hasta el dinero' m'ha dit.
Efectivament hi era tot, fins i tot els 25 euros que m'havia dit el pare que portava a la cartera i que m'ha semblat que li havia de donar a la senyora com a recompensa per la seva honestedad.
No és per res, pero la senyora era mora, d'aquests moros que no treballen, que roben i que es passen el dia a la seguretat social. Doncs no!, la senyora era una ciutadana honrada que ha retornat una cartera que s'ha trobat. Gràcies.

Ah! i el mocador al cap té una util utilitat, almenys algunes senyores magribines o musulmanes s'hi encasten el mobil i poden anar pel carrer xerant sense mans, o sia que el shador és tambè - si es vol - un mans lliures.

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Menos mal que no te la ha pillado un politico..

    ResponElimina
  2. El pare ha tingut sort ¡¡¡
    Lo que dice TEMUJIN ¡¡¡

    Cuando llevaba loe RRHH en Vic, en la empresa de cárnicas, nunca jamás me faltó al trabajo ningún "moro", ni ningún "negro", a no ser por causas de furza mayor (accidente). Eran sobre 270 personas en el matadero y despiece.
    Los problemas los tenía en la oficina, con los de aquí, tal com sona. Y eran en la oficina, unos 30.

    Me alegro mucho por tu padre, por ti e incluso por mi, porque me demuestra que no estoy equivocado con mi pensamiento hacia los de fuera.
    Salut

    ResponElimina
  3. a este barrio no vienen los políticos Daniel....

    ResponElimina
  4. la bona gent és a tot arreu Miquel, y quan més pobres i humils més honrats.

    ResponElimina

About Me