No necessàriament si es fan les coses bé s'obtè una recompensa. Pot succeïr exactament a l'inrevés. I això es el que m'ha passat avui anant amb la bicicleta, en que per dues vegades malgrat respectar els semàfors han estat a punt d'atropellar-me.
El primer cop ha set a la Ronda Zamenhoff, en aturar-me davant del semàfor en vermell com es preceptiu, el camió que venia darrere meu com ha pensat que jo no m'aturaria ha apurat la frenada i ha arribar a tocar-me la roda del darrere, sense que arribés jo a caure. Oh! ha estat el seu comentari: no comptava en que t'aturessis, com tots se'l  passen en vermell. Tots no! però si gairebè, ja vaig parlar al seu dia de l'incivisme dels ciclistes.
El segón cas ha estat quan era als pas de vianants a l'Eix Macià a l'alçada de la Plaça de Catalunya. al posar-se en verd, un servidor i dos avis hem començat a travessar el carrer quan ens ha passat fregant un cotxe d'auto escola, ara, el més emotiu ha estat la peineta que ens ha dedicat l'nstructor que seia al costat de la noia que conduïa. LLàstima que no m'fe fixat amb el nom o malnom de l'auto escola, que deu ensenyar bé als seus alumnes si ens atenem al cas qie hem patit els avis i jo, que com ells sóc avi, però menys i bicicletat.