Després de la jornada d'avuI, on dos milions de ciutadans a Catalunya han votat lliurement (ho han fet moros i cristians, vius i morts sense massa garanties), i de fet el % tant per cent com el que hagin votat tampoc és excessivament important, el President Mas dirà que ha complert amb la seva promesa de treure les urnes al carrer, i un clàssic com que hi haurà un abans i un després, mentre Rajoy dirà que primer ho va paralitzar tot i que després va ser generós en mirar cap a un altre costat (després de negociar-ho amb Rigol), i permetre el simulacre de votació ideat pel Govern de la Generalitat. Els partits i les entitats sobiranistes experimentaran, possiblement una sensació agredolça, de falsa euforia. D'una banda, se sentiran enfortits per haver demostrat una vegada més el seu extraordinari poder de convocatòria, i per haver llançat un clar missatge al Govern Espanyol i a la comunitat internacional. Però també saben que totes aquestes energies estaven destinades a una consulta de veritat, amb garanties democràtiques i reconeixement exterior. Una consulta en la qual participessin tots els ciutadans i no només els que opten per la independència. 

Després d'avui, tot seguirà per fer a Catalunya, fins que no es celebri el referèndum de veritat (res ja d'eufemismes), i aparegui una proposta creïble per part de les forces polítiques espanyoles per als que encara creuen en un futur compartit amb Espanya. Quedarà pendent, decidir a qui correspon el lideratge del procés sobiranista; la regeneració democràtica que Catalunya, com Espanya, necessita d'una pluralitat imprescindible que ara no existeix perquè a Catalunya i Espanya s'escoltin totes les veus en les mateixes condicions d'expressar la seva opinió. I, per sobre de tot, és cert que hi haurà un Govern central incapaç d'oferir una alternativa política dialogada per a milions de ciutadans que de forma civilitzada expressin una i altra vegada la seva voluntat. Per tot això, el futur de Catalunya i d'Espanya passa pel canvi de les majories polítiques que s'albira proper. No caldria còrrer massa per part de la Generalitat, en aquest sentit la fruita madura és a punt de caure. Però el dubte segueix sent: ¿que passarà en una refèrendum de veritat, on voti tothom? Qui guanyaria? el SI, SI,! Tinc els meus dubtes que aixi sigui.