No hi ha res de nou llevat del que hem oblidat, deia Madame Bovary, però ignorava la manyaga de l'Emma de Flaubert, que a banda de les hemerotèques i les videotèques, hi hauria les blocotèques, i mireu que deia a l'Àgora l'expresident Jordi Pujol i Soley, l'octubre del 2009 i ho comentava un servidor de vostès.
Viure per veure, i per deixar de creure.... per la boca mor el peix, i tambè el patriota.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
Ara les paraules ja no se les endu el temps. Què vagin en compte quan parlen, sempre hi haurà un micròfon, un periodista o un bloguer.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Però ells pensen que si se les endu el temps, potser perqué encara viuen al segle passat la majoria.
ResponEliminasalut
Recordo aquests comentaris i alguns més semblants del kefe a l'època de la maragallada del tres per cent que,per cert, es va quedar en aigua de figues per totes bandes. Recordo haver-ho comentat a persones que no em van fer gaire cas, més aviat dient que 'tothom fa el mateix', per això no sé de que ens espantem ara.
ResponEliminaNo cre que ens espantem Júlia, ja ho sabiem que els partits (tots) es finançavem il·legalment. El que no sabiem ni sospitàvem la majoria és que Jordi Pujol posés la ma al calaix per a ell i no per al partit.
ResponEliminaMolt trist, al fin y al cabo...
ResponEliminaAqui se habla demasiado de patrias, sentimientos y demas milongas y demasiado poco de estados, que no es lo mismo, ni se parecen.
ResponEliminapoco me verás a mi hablar de patria, pero si lo hace Pujol a menudo, por eso se lo censuro, tanto hablar de Patria, de País, y su Patria o País son Andorra o Suiza...
ResponElimina