L'OASI ERA UN MIRATGE

"Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa".

Aquest comentari a 'El marmessor de la ignorància' de l'any 2001, semblava premonitori, o simplement és que ja tretze anys enrere hi havia pistes que encara que no les voliem veure i que ens conduïen cap on som ara, vegis sinó que escribia l'any 2003 Francesc Marc Álvaro: "Histories com la que s'explica d'algú que tindría una gran semblança física amb Jordi Pujol Ferrusola i que hauria aparegut un dia del 1994 en el precís moment que uns alts càrrecs de la Generalitat visitaven u  edifici de la Vía Augusta (que volien comprar) i s'hauria presentat com a intermediari als directius de la multinacional que volía vendre (...) Jordi Pujol Ferrusola ha assumit el paper de personatge tèrbol oficial de la familia..."

Fragment que com explica Albert Sáez a elperiódico no va merèixer en el seu moment l'atenció ni de la fiscalia ni de la UDEF.

De fet, tot aquest temps hem estat els marmessors de la nostra pròpia ignorància, no hem volgut veure moltes coses que eran paleses i que ens conduien cap al Waterloo del clan Pujol. No podem dir que ens tenia enganyats, erem nosaltres que no voliem veure, que ens deixavem entabanar perquè ens convenia o no voliem veure la veritat incómoda. Parlàven de l'oasi català, i com passa sovint al desert, l'oasi era un miratge.