Hi ha un vell acudit d'Eugenio, de quan encara teniem una certa lucidesa i amplitud de mires, i perquè no dir-ho, un irreverent sentit de l'humor, i que a dia d'avui no es pot explicar, parlava d'una iaia que va a la policia a denunciar una violació, i quan l'agent li pregunta quan de temps fa, la iaia diu: ui, fa seixanta anys però és que em fa il·lusio recordar-ho. I clar, l'acudit no parla de violència de gènere, ni de masclisme, parla de l'absencia de sexe de la iaia, i la resta ón endergues, i de fet, no deixa de ser un acudit més o menys afortunat dels molts qued explicava Eugenio.

De fet, molts dels acudits que s'explicàven fa vint o treinta anys enrere, a dia d'avui és inviable fer-ho, com a mínim a qui els expliqui li cau una querella, que ara s'ha posat de moda en aquest país de xafranga i pandereta. Per cert, que aixequi el braç o la mà el mascle que no hagi exclamat davant una senyora al volant d'un automòbil: Dona hauria de ser!

 Aquesta previa ve a compte per enllaçar-vos una història que no és masclista, ans al contrari, i que a mi, com a la iaia de l'acudit de l'Eugenio, em fa il·lusió recordar, una història que possiblement sigui més real que la versió oficial que fa dos mil anys ens estàn venent. Llegiu-la si us plau.