Avui és dimecres i demà dijous. Avui és l'últim dia d'un any i demà el primer d'un altre, una questió purament burocràtica. Lorin Maazel que no sabia havia traspassat, no podrà dirigir magistralment el concert de cada 1 de gener dels valsos de Viena, que tampoc sé si podré veure, aixi com els salts d'esqui de Garmisch Partenkirchen. Tinc encara al pare a L'Hospital General de Catalunya. Se suposa que hauria de desitjar-vos una bona sortida i entrada d'any i tots aquests convencionalismes a l'ùs, questió que he procurat evitar any rere any, perquè fa temps ja vaig aprendre que la vida no es mou per desitjos, sinó per realitats, allò que diuen que deia Lennon de que la vida és el que ens passa mentre nosaltres fem altres plans. 
En Tomás, que era un concursant del Pasapalabra va deixar gravat un programa que s'ha emès avui on desitjava i es desitjava  bons auguris pel 2015 per a ell i els altres, nomès que Tomás (que era un paio que em queia  - per atípic - molt bé) va morir d'un infart fa dos o tres dies. Aixó és la vida, la resta hosties...