MORIR-SE ÉS DIFÍCIL

- el pare fa un any -

Fa tres dies que esmorzem més tard amb el pare, ha arribat a un punt en que ja no es pot vestir sol, el que ell més temia: - mentre es pot vestir i despullar sol un home encara no és vell, deia - doncs ara ja ho és oficialment als seus 97 anys; i tampoc s'ha de llevar a la nit tres o quatre vegades a orinar, ja el proveeixo de protecció abans de posar-lo a dormir. 
Ja no podem sortir pel matí amb el seu taca taca a fer un talladet i a prendre el sol al bar del xinès del costat de casa, les cames ja no l'aguanten. Això tambè l'ha fotut  desanimat. Està cansat, molt cansat de viure o malviure tal i com està últimament, m'ho deia aquest matí en acabar d'esmorzar: no pensaba que morir-se fos tan difícil.

8 comentaris:

  1. Lo normal, lo sano, la razonable, lo justo, es que los hijos enterremos a nuestros padres, mañana o dentro de 20 años, que eso no lo sabe ni dios, pero eso es lo normal. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Encara n'hi ha que diuen que cada edat té les seves coses boniques, santa innocència!

    ResponElimina
  3. Daniel, pero el final es duro, difícil, desagradable. Hay mejores maneras de morir que de viejo.

    ResponElimina
  4. amb perdò, i una merda Júlia, ser vell no en te res de bonic, vell vull dir com el pare ara que ja no es val per ell mateix, que té dificultats de respirar i que si el porto al Tauli el tenen un dia o dos i me'l tornen cap a casa. No té gana, a penes menja i ha començat la lenta descomposició del cos, ja ho he viscut amb la sogra. Té els dies comptats, és la llei de vida.

    ResponElimina
  5. amb perdò, i una merda Júlia, ser vell no en te res de bonic, vell vull dir com el pare ara que ja no es val per ell mateix, que té dificultats de respirar i que si el porto al Tauli el tenen un dia o dos i me'l tornen cap a casa. No té gana, a penes menja i ha començat la lenta descomposició del cos, ja ho he viscut amb la sogra. Té els dies comptats, és la llei de vida.

    ResponElimina
  6. Crec que ningú es vol veure així...
    Però Francesc, el teu escrit m'ha provocat tendresa, per la teva actitud envers ell...

    ResponElimina
  7. no podem triar com envellir Joana, aixo depèn de la naturalesa, no de nosaltres, però t'asseguro que cap el final és molt dur i trist, molt trist.

    ResponElimina