EL MEU REGAL DE REIS

M'agrada el dia de Reis,  i no per la cel·lebracio de la festivitat o bestiesa que pot dur fins i tot a la mort inùtil i estùpida d'algu que intenta collir caramels a la cavalcada reial, o la mort d'un noi de 20 anys que feia de rei negre en bolcar la seva carrossa a Nijar, perquè el noi, feia de rei negre, no era el rei negre. 

No és per això què m'agrada el dia de reis, m'agrada perquè és l'ùnic dia de les festes de Nadal en que a casa, els tinc a tots asseguts a la taula (bé, avui faltava el pare amb qui estic ara a l'Hospital), car per Nadal, Sant Esteve o fi d'any estem més o menys escampays. Però el dia de reis no, totes les ovelles tornen al corral, i és aquest un dia sense presses, de llarga sobretaula i menjar i beure abundós (hi ha qui s'ha empassat una ampolla sencera de Lambrusco - no diré noms,- i una altre s'ha carregat un extríssim Bach semi dolç amb la meva ajuda. Els dàtils amb beicon i ametlla ha estat cosa de tres: la Vane, la Txell i Jo; prunes i pinyons és territori reservat de l'Abel i meu, i el pollastre de Palau rostit i el conill amb bolets cosa de tots i dinar per demà, que sempre en sobra. 

Els canapés i els tortells de reis els he anat a buscar a primera hora del matí al Forn Sant Jordi de Granollers com cada any, boníssims i acabats de fer, i el xampany no hi ha hagut més remei que fos brut en haver-hi un error meu a l'hora de posar-lo a la nevera, o sia que no era xampany semi-sec com ha de ser i és de justicia, era aquella cosa rara dita o nomenada o mal nomenada cava brut, a qui tinc declarat el meu particular boicot. 

A les sis de la tarda els he deixat a taula esvalotats jugant a no sé quin joc de taula, i li he dut un tros de tortell de reis al pare que prou de gust se l'ha cruspit, abans però, he omplert el rentaplats, de manera que a la Nuri nomès li caldrà apretar el botonet per netejar-los, encara que li queda la resta d'una casa arrassada per les hordes familiars.

Però demà serà un altre dia, i un bon dia, si no hi ha res de nou, pel matí em podré endur el pare a casa, i aquest serà el millor regal de reis que hauré tingut en molts anys, encara que sigui un dia després.