Els dies 8 i 9 de juny de 2013 vaig escriure en aquest bloc parlant de l'estrena d'un documental (no l'actual de la Ciutat morta) sobre el cas 4F que va provocar el suïcidi de Patricia Heras. La informació la vaig treure dels mitjans convencionals i més de Kaos en la red.
El que em sorprén és que a la vista del documental emés pel 33 gràcies a la pressió de David Fernandez de la CUP, pel que tinc entès, sembla que fins aquest moment ningú en sabia res del cas, almenys escoltant la tertulia del tallat party a Rac1, ni la Rahola, Sarda, Carol, Basté o Lopez Alegre en sabien res, i sincerament, no ho entenc.
Deu ser la força de la televisió que ha obligat a aquesta gent i altres a redescobrir oficialment quelcom que ja sabien i que havien obviat, que no oblidat, simplement ara toca parlar-ne, demanar que es reobri el cas, esquinçar-se les vestidures, i abans no. Com en el cas de Charlie Hebdo, asistim a un exercici col·lectiu de cínica hipocresia.