09 de febrer 2015

ARTUR MAS, A LES 4 DE LA TARDA


Artur Mas ha arribat a les quatre d'aquesta tarda a la comissió sobre el Frau i la Corrupció, la comissió Pujol, s'hi ha estat pràcticament cinc hores i n'ha sortit pràcticament indemne. En un to tranquil ha negat per activa i per passiva tenir coneixement de les irregularitats de les que s'acusa al seu partit amb el cas Palau, de les activitats econòmiques de la família Pujol Ferrusola,  dels diners que l'expresident de la Generalitat tenia amagats en un compte a l'estranger i del compte del seu pare a  Lichtenstein. “Jo només responc pels meus comptes i els de la meva dona”, ha sentenciat per aclarir quin seria el seu posicionament en la compareixença. Els grups han estat contundents però correctes en la forma llevat d'Alícia Sánchez Camacho que ha trencat la norma no escrita de respecte institucional.

No m'el crec, simplement, perque dona la sensació que ell passava per allí i no veia res ni s'assabentaba de res, però no importa, la patoleia parlamentaria ha fet una intervenciò tan minsa, tan desangelada, tan poc profesional, que o no donen per a més, o simplement s'han limitat a cumplir un tramit obligat i a sortir-se del malpás com han pogut. Malament quan saps que el President del Govern del teu país menteix, i menteix sobre varies questions que es obvi que ho fa i que en sap molt més, i ningú de la oposició és capaç de fer-lo confessar ni agafar-lo en cap renunci, no Sanchez Camacho que ni sabia a qui s'adreçava (li ha dit Sr. Pujol en una ocasió), que això de Blanes només és un error de la naturalesa política, sinó la resta de parlamentaris.

Curiós com aquí, ningú coneixia Millet-Montull, de la Rosa, els tripijocs dels fills de Pujol, o la contaminació per contacte amb Prenafeta o Macià Alavedra. Ningú, vol dir Artur Mas i Gavarró, ningú per a mi a partir d'avui en que ha mentit, i ho ha fet conscientment, i consti que estic gairebè segur que ell no se n'ha aprofitat de la situació a nivell personal gens ni mica, en aquest sentit gairebé posaria la ma al foc per ell, però millor no fer-ho, si ha mentit en unes coses o pot fer tambè en altres. Per que aquesta tarda, el Sr.Mas, o ha mentit, o es un idiota que no s'assabenta de res del que passa i passaba al seu voltant, i la segona possibilitat la descarto per inversemblant.

Que ningu es sorprengui de tot el paripé d'aquesta tarda, les comissions parlamentaries varen estar creades ja al segle passat precisament per que no s'aclaris res, i menys encara les comissions que cobren tots els partits que poden fer-ho per finançar-se, que d'això es tracta. Ah! i és més d'un 3%.... Oi senyor Mas?.

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Es un tema manido.
    Ahora sólo falta saber cuanto nos ha costado la comisión para averiguar si el Más sabía algo o es un analfabeto funcional en lo que a sus socios se refiere.
    Como yo tampoco me lo creo, ni nadie en su sano jucio tampoco, nos damos cuenta de que esto vale solamente para aparentar.
    Con su pan se lo coman...Lo que me jode es que mientras tanto se privatiza la sanidad, el paro no baja y los salarios han menguado...si..ya lo se....eso ahora...no toca.
    Salut

    ResponElimina
  2. Ve al Confidencial...

    El pelotazo del mármol

    La lista Falciani se remonta más atrás en el tiempo. Demuestra que el hijo mayor del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) disponía de una cuenta en Suiza en 1994, pero también aporta otros datos valiosos. Los documentos a los que ha tenido acceso El Confidencial reflejan que Jordi Pujol Jr. se identificó ante HSBC como un “Economista Director de Finanzas-Sector de Explotación del Mármol”, según recoge su ficha en la entidad.

    Se da la circunstancia de que, en aquel momento, Jordi Pujol Ferrusola y su esposa eran administradores de una compañía dedicada a la explotación y comercialización de mármol y piedras para construcción. De ahí la anotación que realizó su agente en HSBC. El negocio del mármol le reportó al matrimonio enormes beneficios gracias a contratos con la Administración Pública que estuvieron rodeados de polémica. La adjudicación más importante conseguida por la sociedad con la que operaban, Natural Stone, fue el suministro de 100.000 metros cuadrados de mármol para la ampliación del Aeropuerto del Prat de Barcelona en 1991, es decir, sólo tres años antes de que la pareja abriera la cuenta en el HSBC de Ginebra. El mármol proporcionado por Natural Stone fue de tan mala calidad que Aena tuvo que sustituirlo diez años después.

    Pa vomitar ¡¡¡

    ResponElimina
  3. ah! Miquel, pensa que avui en BOI HA AJUDAT A UN ACCIDENTAT DE MOTO, si és que són molt bona gent. Llástima que els hi falli la memòria.

    ResponElimina
  4. ja ho llegit lo del Confidencial, m'hi passo cada dia ara qiue fan la llista dels patriotes evasors per entregues.

    ResponElimina