Jari Lavonen: "Un nen de quatre anys necessita jugar, no anar a l'escola" El degà d'Hèlsinki desgrana les claus de l'èxit finlandés en el primer Simposi Internacional sobre la Formació Inicial dels Mestres celebrat a Barcelona.

"Els seus alumnes són els que comencen l'escola més tard (als set anys), els que menys hores de classe tenen, dels que menys deures fan ... I tot i així, els seus resultats escolars estan entre els millors del món. El fracàs escolar i la repetició de curs pràcticament no existeixen a Finlàndia, el sistema educatiu ha centrat l'atenció internacional per la seva bona posició en l'informe Pisa, la macroevaluación de l'OCDE que mesura els coneixements dels estudiants de quinze anys en el món."

Sense ser entès en la materia, sembla ple de sentit comú el que diu Jari Lavonen, un nen de de quatre anys, o abans, està  millor a casa que a l'escola, on és massa menu i massa aviat per anar-hi. Dit això, caldria saber però, com tenen a Finlandia la conciliació laboral de la dona treballadora, perquè aqui, bàsicament es porta la mainada de menuts a l'escola o fins i tot de sis mesos. no per caprici, ni per treure-sel's del damunt. si treballen el pare i la mare el nen s'ha de col·ocar a algun lloc, i no tothom té avis a mà per que els facin de cangurs.

Aquesta diria és la principal causa de que aqui a la mainada els portin de menuts a l'escola, i, quan al fracàs escolar, potser és que a Finlandia hi ha mestres i pares compromesos per que aquests ensenyin als seus fills respectant d'entrada la seva autoritat e comptes d discutir-la. Abans hi havia la figura del senyor mestre, que era respectada, ara, és en Pep i no el respecta ningú, ni alumnes ni pares.

SBD - 21.02.2015