ÚLTIMS ESCRITS :

INTERPRETACIÓ DEL PAISATGE

 

Aquesta fotografia la vaig prendre dissabte al matí, vora al riu, baixant pel camí asfaltat que del Llano porta al Ripoll, just abans de travessar-lo, a l'esquerra hi ha un camí que va cap a la font del gitano o al Parc de la Clota, i a la dreta aquest que dona pas a una serie d'horts.
Per fer aquesta fotografia em vaig haver d'escorar a l'esquerra atès hi ha una porta de ferro que barra el pas (amb dos candaus per cert), potser per això la fotografia està una mica escorada a la dreta. En acabar de fer-la, rere meu hi havia un senyor amb un 4L (cotxe oficial del pagès periurbà que es preui) que pretenia entrar. 
Em vaig disculpar: - Perdone! estaba sacando una foto del camino que conduce a los huertos.... (perquè els catalans som gent excessivament educada i amb la fila que fa el contrari ja ens hi adrecem directament en castellà)
- L'home va somriure sorneguer mentre deia o més aviat pensaba en veu alta: És la primera vez que veo a alguien fotografiar un camino que no tiene nada como este.
- Quizás si, fou la meva contesta, pero me gusta mucho fotografiar caminos, siempre vienen de alguna parte y llevan a otra, además - vaig reblar - se sorprenderia usted de todo lo que puede decir una fotografia....
No em va entendre  - crec -, ni m'importa, però fixeu-vos en la foto: té una enorme profunditat com si fos un cami gairebè infinit; al mig i a l'esquerra del camí hi ha una caseta amb el seu hortet amb una lleugera columna de fum que s'enrosca mandros cel amunt, a la dreta terra fresca remoguda a punt per ser conreada, un xiprer al fons a la dreta que no se que hi fa allí, però que va aguantar els embats del vent del desembre, i al fons a l'esquerra a dalt de tot, gairebè sortint-se de la foto hi ha l'edifici del Tauli, on sovint hi ha la lluita entre la vida i la mort, mentre aqui baix en aquesta foto, nomès hi ha la vida i mes vida pausada, amb la cadència que dona la no pressa dels qui amb la feina ja feta, conreen aquestes terres vora el riu.

SBD - 21.02.2015



2 comentaris:

  1. Es preciosa. Sólo me sobra el mamotreto de edificio de la parte superior de la montaña.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Allí neix, es cura o mor gent MIQUEL. És el Parc Taulí, Ara, estic d'acord amb tu, l'edifici és lleig, el podia haver retallat o difuminat, pero és una part més del paisatge, diguem-ne que un contrapunt, un toc de realitat a la part idil·lica de baix.

    salut

    ResponElimina