LA MORT I EL QUE VÉ DESPRÈS

Quan la Mort va trobar-se amb el filòsof, el filòsof va dir, força animat: "Arribats a aquest punt, te n'adonaràs, de què estic alhora mort i no mort."

La Mort va sospirar. Oh, caram, un d'aquests, va pensar. Em parlaran del Quàntum un altre cop. Ella odiava haver de tractar amb filòsofs. Sempre intentaven escapolir-se-li.

"Ja veus," va dir el filòsof, mentre la Mort, immòbil, contemplava les sorres de la seva vida empassant-se pel rellotge de sorra, "tot està fet de minúscules partícules, que tenen l'estranya propietat de ser a molts llocs alhora. Però les coses fetes de partícules minúscules tendeixen a ser sempre al mateix lloc, el que no sembla correcte segons la teoria quàntica. Puc continuar?"

SI, PERÒ NO INDEFINIDAMENT, va dir la Mort, TOT ÉS FUGAÇ. I no va apartar la mirada de la sorra que queia...

"Bé, aleshores, si dèiem que hi ha un nombre infinit d'universos, el problema ja està resolt! Si hi ha un nombre infinit d'universos, aquest llit pot estar en milions d'aquests, a tots al mateix temps!"

ES MOU?

"Què?

La mort va fer que no amb el cap al llit. POTS NOTAR COM ES MOU? Va dir.

"No, perquè també hi ha un milió de versions de mi, I.... ara ve la part bona... en alguns d'ells no traspassaré! Tot és possible!"

La mort repiquetejava la fulla de la falç mentre s'ho pensava.

I VOLS DIR QUE...?

"Bé, no m'estic morint, d'acord? Ara ja no n'estàs tan segura."

La Mort va deixar anar un sospir. Va pensar en l'espai. Aquest era el problema. Mai no era així en mons de cels eternament grisos. Però quan els humans veien tot aquell espai, les seves ments s'expandien per provar d'emplenar-lo tot.

"T'has quedat sense resposta, eh?" va dir el filòsof moribund. "Et sents una mica desfasada, no?"

CERTAMENT HAS FET UNA ENDEVINALLA, va dir la Mort. A vegades resaven, va pensar. Fixa-t'hi, tampoc no havia estat mai segura de què la pregària funcionés.

S'ho va pensar una mica.

I T'HAURÉ DE CONTESTAR D'AQUESTA MANERA, va afegir.

ESTIMES A LA TEVA MULLER?

"Què?"

LA DONA QUE T'HA ESTAT CUIDANT. L'ESTIMES?

"Si. És clar."

POTS PENSAR EN ALGUNA CIRCUMSTÀNCIA ON, SENSE QUE LA TEVA VIDA PERSONAL HAGUÈS CANVIAT DE CAP MANERA TU AGAFARIES UN GANIVET I L'APUNYALARIES? Va dir la Mort. PER EXEMPLE?

"De cap manera!"

PERÒ LA TEVA TEORIA DIU QUE HAURIA DE SER AIXÍ. ÉS FÀCILMENT POSSIBLE AMB LES LLEIS FÍSIQUES DE L'UNIVERS, I PER AIXÒ HA DE PASSAR, I A SOBRE MOLTS COPS. CADA MOMENT ÉS UN BILIÓ DE BILIONS DE MOMENTS, I EN AQUESTS MOMENTS TOTES LES COSES QUE SÓN POSSIBLES SÓN INEVITABLES. TOT EL TEMPS TARD O D'HORA QUEDA REFREGIT EN UN MOMENT.

"Però evidentment podem prendre decisions pel mig-"

HI HA OPCIONS? TOT EL QUE POT PASSAR, HA DE PASSAR. LA TEVA TEORIA DIU QUE PER CADA UNIVERS QUE HI HA PER ACOMODAR EL TEU “NO” N'HI HA D'HAVER UN PER ACOMODAR EL TEU “SI”. PERÒ HAS DIT QUE MAI COMETRIES UN ASSASSINAT. EL TEIXIT DEL COSMOS TREMOLA DAVANT LA TEVA CERTESA ABSOLUTA. LA TEVA MORALITAT ESDEVÉ UNA FORÇA TAN FORTA COM LA GRAVETAT. I aleshores, va pensar la Mort, l'espai hi té molt a veure.

"Això era un sarcasme?"

EN REALITAT, NO. ESTIC IMPRESSIONADA I INTRIGADA, va dir la Mort. EL CONCEPTE QUE M'HAS POSAT AL DAVANT DEMOSTRA L'EXISTENCIA DE DOS LLOCS MÍTICS EXISTINT AL MATEIX TEMPS. EN ALGÚN LLOC, HI HA UN MÓN ON TOTHOM VA ESCOLLIR LA BONA OPCIÓ, LA OPCIÓ MORAL, LA OPCIÓ QUE VA MAXIMITZAR LA FELICITAT DELS SEUS IGUALS, I ES CLAR, I AIXÒ VOL DIR QUE EN ALGÚN ALTRE LLOC LES RESTES FUMEJANTS DEL PLANETA ON VAN FER EL CONTRARI ...

"Au, vinga! Ja sé què pretens, i jo mai he cregut en tots aquests contrasentits del cel i l'infern!"

L'habitació es va fer més fosca. El resplendor blau a la vora del tall de la falç es va fer més visible.

FASCINANT, va dir la Mort. REALMENT FASCINANT. DEIXA'M AVANÇAR-TE UN ALTRE SUGGERIMENT: NO SOU MÉS QUE UNA ESPÈCIE AFORTUNADA DE SIMI QUE ESTÀ INTENANT COMPRENDRE LES COMPLEXITATS DE LA CREACIÓ PER LA VIA D'UN LLENGUATGE QUE VA SER DISENYAT ORIGINALMENT PER ASSENYALAR ON EREN ELS FRUITS MADURS?

Esforçant-se per treure aire, el filòsof va poder dir: "No siguis idiota."

AMB AQUEST COMENTARI NO PRETENIA TREURE'T MERIT, va dir la Mort. CONSIDERANT LES CIRCUMSTÀNCIES, ENCARA HEU ACONSEGUIT BASTANT.

"Estic segur de què hem escapat de les supersticions antiquades!"

BEN FET, va dir la Mort. AQUEST ÉS L'ESPERIT QUE US CAL. NOMÈS HO VOLIA COMPROVAR.

Es va inclinar endavant.

I ESTÁS AL CORRENT DE LA TEORIA QUE DIU QUE L'ESTAT DE LES PARTÍCULES MINÚSCULES QUE EM DEIES NO QUEDA DETERMINAT FINS QUE NO SÓN OBSERVADES? SE SOL MENCIONAR UN GAT DINS D'UNA CAPSA.

"Oh, si," va dir el filòsof.

BÉ, va dir la Mort. Es va posar dempeus mentre l'últim raig de llum moria i va dir.

ET VEIG...

Una Història curta del Discworld

Per Terry Pratchett