Aquesta setmana santa l'hem passat amb el pare a l'Hospital General de Catalunya, i fins i tot potser ho allargarem uns dies més de la setmana vinent. L'Hospital és mig ple o mig buit, clar, com els malalts se n'han anat de vacances de setmana santa o de la setmana en la que es celebra l'assassinat del primer emprenedor de la històrIa, pare de l'esternut  i del SuperSpar i fan desfilades de marjorettes rares amb sinistres 'capirotes' al cap, mentre passegen icones de fusta o guix pels puestus al só de cançons i tambors tribals, no hi ha temps per posar-se malalt d'anar a urgències, encara que caldrà esperar a veure l'efecte de las torrijas sobre el cos humà

Bé, despres de la diatriba agnòstica, tornem al tema que ens ocupa, encara que a l'HGC hi ha poca ocupació: Ja vindran tots de nou dimarts - comenta una infermera -
I aquí, aqui és on vull anar a parar, no a l'Hospital no! als metges i infermeres, per què aixi es diu: metges en masculi i infermeres en femení, tot i que no és ben bé aixì, pero aixì sel's sol definir. Aquests bìpedes amb bata blanca tenen tant els de la part masculina com els de la part femenina el costum de parlar en plural i usant molts diminutius. Que, com estem?, se li diu a un pobre que està postrat al llit més p'allà que p'acà, El Santiago (el pare) li va contestar l'altre dia a un metge en fer-li aquesta pregunta: Jo fotut, i voste?. Emprar el plual està molt extès en totes les expressions de la classe mèdica, que és monàrquica, per que sobretot, les infermeres del sexe femeni i també els de sexe masculi solen tractar sovint als ingressats de rei: Com estem rei?, dona't la volta rei?, etc. etc.
A continuació entrariem en el meravellos apartat de: oxigena't com puguis. Potser per ser les dates que són i que pocs metges hi ha als hospitals, ahir vàrem experimentar amb el pare un curiós fenòmen que és: oxigena't com puguis,o tambè si l'encerto l'endevino. Vàrem començar el matí amb ulleres al nas i 3 q. de presio d'oxígen, al migdia, seguiem aixi, més no és prudent, ens deia una guapota infermera que Cristianoronaldejava en els seus moviments facials, a qui li havia explicat aixó un doctor que es diu Malo. A le tres i mitja quan el pare estava que no podia ni respirar (72%) vàrem passar a la mascareta i a 6 q. d'oxígen. Sobre les sis ja anàvem pels 9 q. i a les vuit quan va arribar el meu germà per suplir-me estàvem a 4,5 quilos. El pare flipava mandonguilles, em deia que estàvem a un hotel i que se'n volia anar a la piscina i em preguntava que hi feia tanta gent a la seva habitació, i és que m'el varen saturar d'oxígen per un tub. A banda, va dormir tota la tarda i veure'm com ha passat la nit. En fi, ara me n'hi vaig. A veure'l i dir-li cm si fos un metge: Que, com estem avui?