DE LA CORRUPCIÓ - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
DE LA CORRUPCIÓ

DE LA CORRUPCIÓ

Share This
Si es posés en un platet de la balança el mal que els «purs» han vessat sobre el món i en l'altre el mal provinent dels homes sense principis i sense escrúpols, és el primer plat el que inclinaria la balança. En l'esperit que la proposa, tota fórmula de salvació erigeix ​​una guillotina ... Els desastres de les èpoques corrompudes tenen menys gravetat que els assots causats per les èpoques ardents; el fang és més agradable; hi ha més suavitat en el vici que a la virtut, més humanitat en la depravació que en el rigorisme.
L'home que regna i no creu en res, he aquí el model d'un paradís de la decadència, d'una sobirana solució de la història. Els oportunistes han salvat als pobles: els herois els han arruïnat.
Cal sentir-se contemporani, no de la Revolució i Bonaparte, sinó de Fouché i Talleyrand: no li ha faltat a la versatilitat d'aquests més que un suplement de tristesa perquè ens suggerissin amb els seus actes un Art de viure.
A les èpoques dissolutes correspon el mèrit d'haver posat al descobert l'essència de la vida, d'haver-nos revelat que tot no és sinó farsa o amargor, i que cap esdeveniment mereix ser emperifollat, ja que és necessàriament execrable. La mentida tramada de les grans èpoques de tal segle, de rei, de papa ... La «veritat» només s'albira en els moments en què els esperits, oblidats del deliri constructiu, es deixen arrossegar per la dissolució de les morals, dels ideals i de les creences. Conèixer, és veure; no és ni esperar ni emprendre.

L'estupidesa que caracteritza els cims de la història, només té eln seu equivalent en la ineptitud dels seus agents. Si es porten fins a la fi dels actes i els pensaments és per una falta d'agudesa. A un esperit alliberat li repugnen la tragèdia i l'apoteosi: les desgràcies i les palmes li exasperen no menys que la banalitat. Anar massa lluny, és donar infal·liblement una prova de mal gust. L'esteta té horror a la sang, al sublim i als herois ... No s'aprecia ja més que als bromistes ...

e.m.cioran - breviari de podridura

6 comentaris:

  1. No está eso de Ciorán.
    salut

    ResponElimina
  2. entenc que vols dir 'no está mal eso de Cioran' oi?

    ResponElimina
  3. El rigorismo es la reaccion a la decadencia, cuando una casa no se atiende y sus propietarios entran en ka apatia hacia ella; se hunde como consecuencia y para poder seguir viviendo viene la disciplina y el trabajo con un fin determinado (hacer una casa digna de unas ruinas) y es necesaria esa disciplina porque sino la casa no se acaba nunca o nos quedamos sin ella.

    ResponElimina
  4. O sea TEMU, que si hacemos caso a Cioran, mejor VOTAR al Pp que a Podemos. Igual tiene razón. Bueno, tu debes votar UPyD que no deja de ser un Ciutadans o un Podemos, mas o menos.

    ResponElimina

.