.jpg)
Amb aquesta rectificació, Tòquio busca ara impulsar la construcció de nous centres, un sector estancat davant tantes limitacions. El mateix primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha assegurat que aquesta és una de les mesures per incentivar el mercat laboral i impulsar l'economia.
Més que el que addueix el primer Ministre per justificar l'eradicació d'aquesta mesura, el que fa és reparar una norma estúpida, paranoica, gosaria afirmar. Els nens necessiten jugar i en fer-ho no contaminen, ans al contrari, si de cas contaminen vida; per la mort de déu, com és poden dictar lleis tan estúpides com aquesta. Com es pot mesurar la il·lusió, l'esclat de vida dels nens en decibels? A quin cap cap aquesta bestiesa. Veure jugar als nens, escoltar la seva cridoria, aquells riures tan francs, és una regal per la oida i la vista, la innocència gaudint abans de crèixer, de fer-se grans, quan ja no podràn jugar, ni tan sols a cap esport que allò ja no és joc, sinó una altra cosa.
Prohibir jugar als nens, dir que contaminen acústicament nomès ho pot fer algú que ja no és - obviàment - un nen, i possiblement no ho va ser mai. I aixo és molt trist, una societat que no deixa jugar als seus nens, és una societat malalta.
I aixo és molt trist, una societat que no deixa jugar als seus nens, és una societat malalta."
ResponEliminaOk...completament d´acord
Cada cosa en su sitio, los niños deben jugar; pero hay veces como por ejemplo ayer en el bar de mi pueblo en que los niños se subían a las mesas del bar, corrían y tiraban todo y sus padres ni puto caso. Yo tengo tres hijos y les dejo jugar, pero no hacer el canelo en determinados lugares públicos. Pasamos de un lado a otro con extrema facilidad...Un saludo
ResponEliminaeso que explicas e tu pueblo son casos extremos en los que deberían intervenir los padres, pero lo de Tokio hasta ahora que lo han corregido era una estupidez.
ResponEliminaEso desde luego...y grande.
ResponElimina