No sabem en mans de qui estem, quan agafem un avió, un taxi, un autobús o un tren, en qualsevol d'aquests mitjans de transport pot creuar-se un Andreas Lubitz en la nostra vida i segarla. I no és només això. Qui ens governa? Qui condueix un autobús escolar? o es distreu en un pas de vianants.
Andrea Lubitz no és el principal culpable de l'accident de l'Airbus A-320, algú arran dels atemptats de l'11-S va prendre unes mesures equivocades pel que fa al personal que havia d'haver-hi a la cabina d'un avió i tancar per dins per evitar que un grup terrorista es fes amb el comandament de l'aparell. Obviament aquest algú és també culpable de l'accident de l'A-320, ja que amb la seva estúpida i inútil mesura de suposada seguretat el que va fer va ser propiciar l'acte suïcida de Lubitz, perquè Andreas Lubitz es va suïcidar, només que ho va fer fent-se acompanyar per 150 persones que no volien morir, que tenien ganes de viure, però diàriament hi ha milers de persones que moren al dia a tot el món, perquè hi ha molts Andreas Lubitz a tot arreu, adoptant diferents aparences, però en realitat són un de sol, i el seu efecte letal se sol anomenar danys col·laterals.
La diferència d'aquest últim accident és que de sobte una sèrie de periodistes, d'analistes han caigut en aquest fet, han vist la llum i assegut càtedra, i no és el jo ja ho havia dit o jo ja vaig avisar que passaria, no! perquè si hagués estat així, haurien fet cas a més d'un pilot que ja va advertir del perill que comportava aquesta mesura de seguretat. Lubitz, un cop sol a la cabina i amb la porta tancada podia haver patit un desmai, o un infart i el resultat hauria estat el mateix, l'error és la mesura. Per això, aquestes anàlisis per tramposos i oportunistes, no em valen, i no em valen perquè no han servit per evitar aquest accident o d'altres, al cap i a la fi, si repasséssim hemeroteques trobaríem a aquests mateixos periodistes reclamant i aplaudint les mesures decretades per la seguretat en els vols a partir de l'11-S, les mesures que han costat la vida a 150 persones. Sense anar més lluny, l'endemà l'accident de l'A-320 a Rac1. algun ja preguntava si es podia controlar un avió des de la torre de control. el pilot li va contestar que si ell no podia controlar el seu propi avió no pensava volar, a més que qualsevol podia entrar a la torre de control i des d'allà fer estavellar l'avió.
Som uns éssers fràgils i sovint desemparats en mans de l'atzar o de qualsevol de les formes que adopti el nostre destí i això que és tan obvi sembla que ho hem oblidat, fins que ens ho recorden cada vegada que passa algun accident o incident sigui del tipus que sigui.
La diferència d'aquest últim accident és que de sobte una sèrie de periodistes, d'analistes han caigut en aquest fet, han vist la llum i assegut càtedra, i no és el jo ja ho havia dit o jo ja vaig avisar que passaria, no! perquè si hagués estat així, haurien fet cas a més d'un pilot que ja va advertir del perill que comportava aquesta mesura de seguretat. Lubitz, un cop sol a la cabina i amb la porta tancada podia haver patit un desmai, o un infart i el resultat hauria estat el mateix, l'error és la mesura. Per això, aquestes anàlisis per tramposos i oportunistes, no em valen, i no em valen perquè no han servit per evitar aquest accident o d'altres, al cap i a la fi, si repasséssim hemeroteques trobaríem a aquests mateixos periodistes reclamant i aplaudint les mesures decretades per la seguretat en els vols a partir de l'11-S, les mesures que han costat la vida a 150 persones. Sense anar més lluny, l'endemà l'accident de l'A-320 a Rac1. algun ja preguntava si es podia controlar un avió des de la torre de control. el pilot li va contestar que si ell no podia controlar el seu propi avió no pensava volar, a més que qualsevol podia entrar a la torre de control i des d'allà fer estavellar l'avió.
Som uns éssers fràgils i sovint desemparats en mans de l'atzar o de qualsevol de les formes que adopti el nostre destí i això que és tan obvi sembla que ho hem oblidat, fins que ens ho recorden cada vegada que passa algun accident o incident sigui del tipus que sigui.
Y nos hemos olvidado de que somos personas. Todo se hace en nombred de la ciencia y para que los adelantos en nombre de ella, claro, beneficien al ser humano.
ResponEliminaPero no siempre la ciencia beneficia al ser humano, antes bien, la deshumaniza.
Hoy nos encontramos en que los accidentes de avión (que antes nos estremecían) ya son normales e incluso son accidentes estadisticamente menores comparados con otros accidentes. Está claro que lo que no ha sido normal es la manera. pero tranquilos, empezará a entrar en las estadísticas que los pilotos también tienen derecho a estrellarse ...y también a la larga nos acostumbraremos.
lo jodido es el accidente, que sea una averia mecánica, un misil como en Ukrania, o un piloto suicida como el del airbus A320, que más da, se mueren igual...
ResponElimina