Ja se que no existeixen, o potser si, suara m'he creuat amb un al passadís de la 4ª planta de l'hospital; pel somriure beatífic, la dolçor de la mirada i el gest del cap en desitjar-me un silenciós bon dia, gosaria afirmar que era un àngel, o poc l'hi faltaba. No he gosat retratar-lo de cara per por que es desfès l'encanteri. 

No és el que es porti al cap ni la resta del vestit, sinó com es porti i qui ho porta.