HGC - HABITACIÓ 4828 - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
HGC - HABITACIÓ 4828

HGC - HABITACIÓ 4828

Share This

Hospital General de Catalunya - 4 d'abril de 2015 - 10:00 - He baixat a la cafeteria per esmorzar i després treure el tiquet de la TV perquè el meu pare que estava ingressat pogués veure el futbol del cap de setmana. Surto i truco l'ascensor, pugem una infermera, un metge i jo. L'ascensor arrenca i de seguida s'atura.
Vaja! exclama el metge.
Ja ens trauran - contesto - el de seguretat vindrà de seguida ......
A la mitja hora encara no havia aparegut ningú i començàvem a posar-nos nerviosos.
Al cap de mitja hora més, l'ascensor comença a baixar lentament fins a arribar al nivell de la planta baixa, però la porta no s'obre, encara que aixó no es cap problema, entre els tres aconseguim obrir-la.
Pugem a peu, els tres anem a la quarta planta ...
Però la quarta planta és buida, ens n'adonem de seguida que alguna cosa no va bé, potser és el silenci, o el passadís buit, amb només un carro mèdic a un costat, però cap infermera, ni pacients ni visitants.

Una a una revisem totes les habitacions, no hi ha ningú, els llits estan desfets, tot està desordenat, els televisors resten encesos, i els efectes dels acompanyants són a l'habitació, però no hi ha ningú, ni malalts, ni acompanyants, ni visitants ni metges, ni infermeres, la quarta planta de l'Hospital és buida.

Arribem a l'habitació on està el meu pare, buida també, i després fins al final, on hi ha la sortida d'emergència ... NO PASSAR diu el rètol penjat amb un tros de tela.




Passem, des de l'exterior, a l'inici de l'escala d'emergència es veu l'esplanada de l'aparcament gairebé buida de cotxes, però plena, terriblement plena de cadàvers apilats en una horrible piràmide humana. Tots els residents acompanyants, visitants i personal de l'Hospital menys nosaltres són allí, amuntegats, morts.

Al seu voltant uns éssers petits i corpulents acaben de col·locar-los, mentre una nau d'enormes dimensions es posa a sobre seu i comença literalment a aspirar-los de manera que en poc menys d'un minut l'aparcament queda sense cap cadàver dels centenars que hi havia feia un moment.

- Som menjar? se m'acut preguntar estùpidament.
- Una cosa així, suposo, exclama el metge amb veu a penes audible.
- I ara .... ¿que fem? pregunta la infermera...

SILENCI.


 - - - - - - - - -

Mentre, els éssers petits i corpulents així com la nau han desaparegut, encara que damunt de Sant Cugat, s'observen un munt de naus iguals a la que ha aspirat els cadàvers de l'Hospital.
- Si nosaltres hem sobreviscut, altres ho poden haver fet també - comenta el doctor. I afegeix: El més raonable seria esperar a veure si s'en van totes les naus i sortir per veure de trobar algun supervivent, llevat que vostès tinguin una idea millor.
La infermera no contesta, i jo tampoc ....


No hem d'esperar molt, la nau ha tornat i d'ella baixen una dotzena d'éssers petits i corpulents .....

7 comentaris:

  1. Pensaba que hablabas en serio, espero que no. Al hilo de esto, no se yo si es muy acertado andar mandando mensajes por ahi...

    ResponElimina
  2. Vaya pesadilla!!! Alô Alô aun estás ahi o también fuiste aspirado????

    ResponElimina
  3. estoy en Raticulin a bordo de la nave EMPRÉSTITOS, he sido abducido...
    No! sucede que ayer por la tarde como las mayoría de enfermos se fueron de vacaciones de semana santa, cerraron la segunda planta del hospital.Los últimos en abandonarla fuimos mi padre y yo, junto con los camilleros.
    La planta vacia daba yuyu y me salió esta historia.

    ResponElimina
  4. Coño de Logroño ¡¡¡¡
    resulta que tengo una cuñada ingresada en lo que antes era el Hospital Militar y pensaba que hablas en serio en la primera parte...pero resulta que también, y eso fue ayer, se paró el ascensor..y resulta que nos pasó lo mismo porque está en un cuarto piso..pero allí, por lo visto, ya habían comido y toso estaban es sus habitaciones...
    ¿ porqué será que hasta en sueños se joden los ascensores en festivo ?

    ResponElimina
  5. PA TOCAR MÁS LOS CATAPLINES al personal, per això s'espatllen en festiu, talment com la maquina del cafè,o el caixer automàtic

    ResponElimina
  6. Francesc, però el teu pare i tu esteu bé, oi?

    Digues que si, sisplau. No tinguis por del futur

    ResponElimina
  7. el pare va molt justet Josep, pensa que en farà 98 al maig, i el seu cor està molt cansat, però de moment resisteix. Veurem fins quant.

    Gracies Josep.

    ResponElimina

.