"Tinc osteoporosi, reumatisme, artrosi a les cervicals ... Varen acabar amb la vida però jo lluitava pel que era meu, i segueixo lluitant", relatava a l'entrada dels jutjats del Contenciós-Administratiu de Pontevedra Domitila Vicente, recolzada en el seu caminador, abans de la vista en què la seva advocada va tractar de provar que una dona de 81 anys amb problemes per caminar no pot liderar una càrrega d'afectats per les preferents per colar-se en un consistori tancat i vigilat per la Guàrdia Civil, per molt que digui un atestat.


La denúncia policial que la va acusar per la seva "agressiva" conducta és una de les més de 40 que han servit a la Subdelegació del Govern de Pontevedra per multar afectats per les preferents per recriminar massa iradament als càrrecs del PP la gestió de l'estafa de les preferents de les extintes caixes d'estalvis gallegues. Els jutges porten revisant les sancions una per una des de novembre i de moment el resultat avala als recurrents: 10 sentències a favor i una en contra. Estan en joc una mica més de 20.000 euros que els sancionats han hagut d'abonar recorrent a un fons comú. Els perjudicats senten que les multes van respondre a una maniobra política per fer callar les protestes avalada pel subdelegat, Antonio Coello.

Si Domitila Vicente no existís, aquest país seria molt més pobre del que és, molt més ignorant i, per descomptat, molt menys digne. Domitila i la seva quarantena de veïns, afectats com ella per les preferents, rondinaires com ella davant el Concello d'O Rosal, el seu poble. Domitila i tots els que indignen pel que se'ls roba, el que se'ls arrabassa. Homes i dones que són apallissats i no es rendeixen, que són multats i no es cansen, que són calumniats i segueixen ferms. De tant en tant aconsegueixen un racó en els diaris, i de sobte ens posen en contacte amb la realitat que els grans titulars menystenen.

Domitila és la gent senzilla, és el rostre de les conseqüències de la crisi, és la bufetada del que passa mentre l'oracle que ens presideix assegura als compares i comares que "això és el que hi ha", al temps que amaga precisament el que hi ha i mostra només el que li agradaria que hi hagués: amnèsia i anestèsia generalitzades.  ¿De veritat no dedicarem ni uns minuts a reflexionar sobre la situació nostra, que fins i tot la UE denúncia es pregunta Maruja Torres, i a qui en gran part debem el seu rigor a l'exercici despietat de la venjança de classe executat pels governants del PP?. És bo recordar que el President provincial del partit Popular de Pontevedra Rafael Louzán va declarar sobres aquestes protetes que els seu intgrants eren un 'verdadero comando radical para atacar al partido Popular', un comando amb tacataca com Domitila Vicente. Quina por! 

ON VAGIS DOMITILA, ESTEM AMB TU.