Alícia Sánchez-Camacho ha comparegut durant més de quatre hores a la comissió del Frau i la Corrupció, la Comissió Pujol. Una compareixença per tal que aclarís la conversa gravada de La Camarga amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Àlvarez. Poques novetats per no dir-ne cap d'una compareixença en la que Camacho s'ha trobat incòmode, ofensiva i tirant de beta d'una posada en escena d'escola Dale Carnegie barata. No ha aclarit qui la va encarregar i s'ha descobert amb el seu nivell d'amistat amb Àlvarez.
Això es un vodevil, un sálvame de luxe o més aviat d'estar per casa, tan que crítiquen  als de telecinco i aqui hi ha encara més miseria i més obscenitat, almenys aquells no enganyen i ensenyen les seves cartes. I a tot aixo, la Camacho de Don Tancredo i l'amistansada del Pujolet en la seva salsa vacilant al personal, amb l'ombra allargada dels titellaires Moragues i Zaragoza que són els qui movien els fils de la trama. 
Tot plegat un espectacle lamentable que se'l podien ben bé haver estalviat, que el Parlament hi és per tractar de temes seriosos - se suposa - no per tractar de putes, xafarderies, amistansades i ramonetes. 
Per cert, deien, i dic deien - que quedi clar - que en Puigcercós sucaba amb la tanqueta de Blanes, pero la Victoria aquesta insinúa que en Zaragoza tambè hi sucaba el melindro, deu n'hi do, això si que són les meravelles de l'Alicia. Ja dic, diuen...., que jo no ho sé ni m'importa un rave, però la Victoria d'aquestes coses hi enten, és la seva feina, o ho era, ara és la de bocamolla del Parlament, qual peixetera del mercat venent peix passat. El guió de tota aquesta farsa, obviàment no l'ha escrit Shakespeare, mes aviat sembla obra de Mihura o Berlanga.