Divendres passat em vaig quedar a veure LUCY al plus, no sabia que el director era Luc Besson, sinó ja no m'hauria quedat, hi hauria fet bé. La pel·licula arrenca be, té bones escenes d'acció molt ben resoltes, millora i entreté però va perdent fins arribar a l'esperpent del últims vint minuts. Ja avisen els flash-backs inicials d'animals que no va del tot en serio. Entre els errors lògics i de concepció i el patètic final la pel·lícula es queda en una simple successió de despropòsits. Morgan Freeman cada vegada és menys selectiu a l'hora d'escollir un paper i fa un paper d'estaquirot. No vull entrar en la interpretació de Scarlett Johansson, per a mi tot ho fa bé. 
'Lucy' és una peli tramposa que es marca un "explicaré un aiguabarreig pseudocientífic-filosòfic a dojo que segur que més d'un ximple es queda amb els trets i efectes especials i passa inadvertit el pèssim guió". 
Però al final, hi ho sento però haig de fer un Spoiler, Lucy (Johansson) arriba a desenvolupar el 100% de la seva capacitat cerebral i es transforma en energía en estat pur, i vaig recordar unes afirmacions de Kam Yuen, enginyer aeroespacial i doctor en Quiropràxia, aquest deia en una entrevista de fa un parell d'anys a la Vanguardia vàries coses interessants: "Com més depenem del saber, més difícil resulta sentir", seria una d'elles. 
Però hi ha una altra afirmació que em va cridar l'atenció 'Abans érem energia', o sigui que el cos el vàrem ocupar després, almenys el dels primer homínids, una mica en la filosofia del monòlit de 2001 de Kubrick. De fet ja he manifestat en més d'una ocasió que el cos és un llast feixuc del qual un dia ens n'aconseguirem desprendre'ns per ser allò que érem abans, energia en estat pur, lo qual no estaria tan allunyat de la resurrecció que pregonava Jesús.

Hi ha un precedent en aquesta teoria de l'home nou, l'home energia. Aquest era l'objectiu final de Hitler, no era la implantació de la raça aria, ni la conquesta del món; això només eren els mitjans de la gran obra perseguida per Hitler; El fi veritable era fer obra de creació, obra divina, mutació biològica; resultat d'això seria una ascensió de la Humanitat encara no igualada, "l'aparició d'una humanitat d'herois, de semidéus, d'homes-déus".» 
Hitler pretenia crear una raça perfecte dins un estat perfecte, l'home nou, l'home superior, per cridar així l'atenció dels qui ens havien abandonat aqui, per dir-els-hi:Ja estem preparats per abandonar el llast del cos i ser com vosaltres, nomès energia en estat pur...