Ciutadans, el partit que lidera Albert Rivera (i prou) s’ha situat segons el sondeig de el Paìs, com a tercera força al consistori madrileny, empatat amb el PSOE. Pel que fa a l’assemblea, Ciutadans empata igualment amb els socialistes, però allà com a segona opció, darrere del PP. El sondeig atorga al partit que es proclama regeneracionista 10 regidors i 29 diputats. En qüestió de setmanes les enquestes li atorguen una intenció de vot que supera el fenomen Podemos. Rosa Díez i la seva Unión, Progreso y Democracia no és ni un record perdut en el temps. 
Si a Espanya tot s’explica per la influència que pugui exercir la televisió o per la incidència de les grans corporacions que integren l’Ibex 35 (diuen alguns politolegs), n’hi ha per llogar-hi cadires. Això no és la nova política regeneradora. Això és la immaduresa de sempre, de la vella Espanya ignorant i mesquina.
Per començar, seria bo de recordar l'origen de Ciutadans o Ciudadanos, aquesta altra agrupació folklòrica com Podemos o UPyD. Entre els seus fundadors hi havia Félix de Azúa, el dramaturg i actor Albert Boadella, el catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras i Serra, el periodista Arcadi Espada, l'escriptora Teresa Giménez Barbat, la poetessa i escriptora d'assaigs Ana Nuño, el professor d'Economia, Ètica i Ciències Socials Félix Ovejero, l'antropòleg Félix Pérez Romera, el periodista i professor de periodisme Xavier Pericay, l'escriptor i crític literari Ponç Puigdevall, el professor d'Economia i Empresa José Vicente Rodríguez Habita, el filòleg i professor universitari Ferran Toutain, l'escriptor Carlos Trías Sagnier, el periodista i poeta Iván Tubau i l'escriptor Horacio Vázquez-Rial. Tots ells, sota un denominador comú, el ressentiment vers Catalunya i el patiment de la síndrome de Xenius, en alguns d'ells.
Aquest projecte inicial no anava enlloc, ni els seus fundadors hi creien, de fet varen fundar la cosa simplement per tocar els bemolls, i per això es va anar arrossegant una temporada sense pena ni glòria fins que va aparèixer Albert Rivera. Un Albert Rivera que ha tardat a despuntar, i ho ha fet, no per mèrits pròpis, sinò per què a algú li ha convingut activar-lo com a antídot de Podemos, aixì de senzill i així de trist i patètic.
Albert Rivera, no és un polític, com Rosa Díez, és un bastaix espavilat que ha vist el panorama i s'ha a puntat com a bon oportunista a la moguda, no hi busqueu densitat, no hi ha res al darrere, ni idées, ni programa ni projecte polític, ni Carina Mejias, rebotada del Pp que no tenia on caure morta en la seva incongruència. Ciutadans, com UPyD o Podemos, és el no res, una entelequia, el pur oportunisme rapinyaire davant el fracàs del bipartidisme oficial, fins i tot ja té amb Cañas els primers símptomes de corrupció o mala praxi d'administració de la cosa dels calers. 
I aquesta és la gran esperança juntament amb Podemos per a les properes eleccions Espanyoles d'Espanya (UPyD has passat ja a millor vida); verge de la vera creu! Espanya té un problema, els seus ciutadans votants habituals no han entes res, i quan algú no entén res, se sol dir d'ell que és un idiota o un càndid en el millor dels casos, i el problema és que molts d'aquests càndids o idiotes acabaran votant a Ciutadans o Podemos. Per a ells va el pollastre, després serà ja massa tard per penedir-se. Que els déus els perdonin, jo ja els he perdonat.
afegitó: He oblidat aclarir que, de fet, en aquest país, una de les condicions per anar a votar és la de ser idiota o càndid.