D'EXPULSAR RADICALS 5.5.15

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha demanat aquest dilluns fer com a França i expulsar de l'Estat als imams que promulguin el radicalisme a les mesquites de Catalunya. En una entrevista a "Catalunya Ràdio", Pujol ha assegurat que "atacar tot un col·lectiu és un error", referint-se als musulmans i ha insistit a apuntar que es tracta "d'un problema de persones" i que cal canviar els imams radicals "com ja s'ha fet en algun lloc" per evitar que hi hagi centre de culte que "cridin a la guerra, a l'odi i al salafisme".

En l'entrevista l'arquebisbe de Tarragona també ha parlat de la potenciació del patrimoni cultural i arquitectònic de l'Església a través de Catalonia Sacra i de l'ensenyament de la religió a les escoles públiques.

¿Està segur el senyoret arquebisbe de Tarragona que nomès s'hauria d'expulsar als imams radicals?, no caldria fer-ho tambè amb els seus col·legues radicals que a Espanya n'hi ha un munt, alguns d'ells clarament feixistoides i per suposat retrògrads, entre bisbes, arquebisbes i algun que altre eminent Cardenal okupa retirat?. Ostia! - sense hac - ens quedariem sols. És ben cert que el sr.arquebisbe de Tarragona m'esborrona, veu la palla en l'ull aliè i no el tronc al propi. 

QUE ELS DÉUS ELS PERDONIN 4.5.15

Ciutadans, el partit que lidera Albert Rivera (i prou) s’ha situat segons el sondeig de el Paìs, com a tercera força al consistori madrileny, empatat amb el PSOE. Pel que fa a l’assemblea, Ciutadans empata igualment amb els socialistes, però allà com a segona opció, darrere del PP. El sondeig atorga al partit que es proclama regeneracionista 10 regidors i 29 diputats. En qüestió de setmanes les enquestes li atorguen una intenció de vot que supera el fenomen Podemos. Rosa Díez i la seva Unión, Progreso y Democracia no és ni un record perdut en el temps. 
Si a Espanya tot s’explica per la influència que pugui exercir la televisió o per la incidència de les grans corporacions que integren l’Ibex 35 (diuen alguns politolegs), n’hi ha per llogar-hi cadires. Això no és la nova política regeneradora. Això és la immaduresa de sempre, de la vella Espanya ignorant i mesquina.

Per començar, seria bo de recordar l'origen de Ciutadans o Ciudadanos, aquesta altra agrupació folklòrica com Podemos o UPyD. Entre els seus fundadors hi havia Félix de Azúa, el dramaturg i actor Albert Boadella, el catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras i Serra, el periodista Arcadi Espada, l'escriptora Teresa Giménez Barbat, la poetessa i escriptora d'assaigs Ana Nuño, el professor d'Economia, Ètica i Ciències Socials Félix Ovejero, l'antropòleg Félix Pérez Romera, el periodista i professor de periodisme Xavier Pericay, l'escriptor i crític literari Ponç Puigdevall, el professor d'Economia i Empresa José Vicente Rodríguez Habita, el filòleg i professor universitari Ferran Toutain, l'escriptor Carlos Trías Sagnier, el periodista i poeta Iván Tubau i l'escriptor Horacio Vázquez-Rial. Tots ells, sota un denominador comú, el ressentiment vers Catalunya i el patiment de la síndrome de Xenius, en alguns d'ells.
Aquest projecte inicial no anava enlloc, ni els seus fundadors hi creien, de fet varen fundar la cosa simplement per tocar els bemolls, i per això es va anar arrossegant una temporada sense pena ni glòria fins que va aparèixer Albert Rivera. Un Albert Rivera que ha tardat a despuntar, i ho ha fet, no per mèrits pròpis, sinò per què a algú li ha convingut activar-lo com a antídot de Podemos, aixì de senzill i així de trist i patètic.
Albert Rivera, no és un polític, com Rosa Díez, és un bastaix espavilat que ha vist el panorama i s'ha a puntat com a bon oportunista a la moguda, no hi busqueu densitat, no hi ha res al darrere, ni idées, ni programa ni projecte polític, ni Carina Mejias, rebotada del Pp que no tenia on caure morta en la seva incongruència. Ciutadans, com UPyD o Podemos, és el no res, una entelequia, el pur oportunisme rapinyaire davant el fracàs del bipartidisme oficial, fins i tot ja té amb Cañas els primers símptomes de corrupció o mala praxi d'administració de la cosa dels calers. 
I aquesta és la gran esperança juntament amb Podemos per a les properes eleccions Espanyoles d'Espanya (UPyD has passat ja a millor vida); verge de la vera creu! Espanya té un problema, els seus ciutadans votants habituals no han entes res, i quan algú no entén res, se sol dir d'ell que és un idiota o un càndid en el millor dels casos, i el problema és que molts d'aquests càndids o idiotes acabaran votant a Ciutadans o Podemos. Per a ells va el pollastre, després serà ja massa tard per penedir-se. Que els déus els perdonin, jo ja els he perdonat.


afegitó: He oblidat aclarir que, de fet, en aquest país, una de les condicions per anar a votar és la de ser idiota o càndid.

DIUEN, DIUEN .... 4.5.15

"Per què pregunto? Quin sentit tindría debatre's, quan sé que no hi ha arrels? En mi - en cada ésser - comença tot.  Quines paraules vanes em volien enfonsar en el cor, si tot és informe i s'escampa com una nebulosa?. No hi ha cap cadena i no trenco res. Sóc lliure de decidir. El diàleg és una pura cortesia que em faig a mi mateix - sense cap intenció de convèncer-me. La trampa és a l'altre costat. Escrùpols? Ni això, si hi penso bé. He crescut amb la finalitat d'arribar a aquest instant que em permet d'adoptar una decisió, la meva. No n'hi ha cap més de possible. No pugno per la llibertat; la posseeixo. I si aquest és el camí, de que serviria el dubte?. Si m'immobilitzava en aquesta cruïlla, la meva vida no seria res. Vegetal o pedra, ací plantat gairebé amb quietuds d'eternitat, tot passaria pel meu volt sense que hi participés. Elegeixo el meu camí. El meu....."

ESTRUCTURES (CONTE) DINS DE CINC CORDES - MANUEL DE PEDROLO

Diuen, diuen... que Pedrolo escrivia molt i que escribia malament i massa, diuen, diuen i diuen potser perquè nomès han llegit el Mecanoscrit, o ni això, o possiblement perquè en aquest pais cainita hi ha molta mala bava, amb els escriptors o artistes vius, i, sobretot, amb els morts.

PODEN? 4.5.15

Deveu haver sentit moltes vegades esgrimir aquell principi segons el qual 'el fi no justifica els mitjans'. Fixeu-vos-hi bé, però, qui són els qui el profereixen. Veureu com en la major part dels casos, es tracta d'un senyor que seu en una butaca, que no vol recordar com ha arribat a seure-hi i que menys encara vol que l'en facen aixecar. Reflexionaba Fuster sobre aquest principi, i se m'acut que a Podemos o Podem, se'ls hi farà molt llarg fins les properes eleccions generals, i, a mesura que pasen els dies cada vegada les seves possibilitats d'asseure's en una butaca van minvant, per les disensions internes i el poc ajut extern grec. No cal que Pp i PSoE, sobretot els primers s'escarrassin en desacreditar-los, ells mateixos els hi estàn fent la feina, com de fet, era d'esperar.

Abans, quan la transició, si hi havia tres militants d'esquerres es deia que hi havien tres escissions, molt habitual en les esquerres fins i tot posteriorment, tot i que no tinc tan clar que Podemos sigui un partit d'esquerres, ni tan sols un partit, més aviat vindría a ser una agrupació fins i tot un xic folklòrica que comença a ensorrar-se ja en els seus fonaments, i no nomès perquè hagi plegat Monedero, que està per veure si els perjudicarà o els resultarà beneficiósa la seva dimissió, o espantada, el que em pregunto és si a Podemos, encara poden fer el sorpasso. Com deia, fins a les generals, se'ls hi farà molt llarg i em temo que perdràn més llençols de la bugada pel camí. Consti que ja ho havia avisat.