"Per què pregunto? Quin sentit tindría debatre's, quan sé que no hi ha arrels? En mi - en cada ésser - comença tot.  Quines paraules vanes em volien enfonsar en el cor, si tot és informe i s'escampa com una nebulosa?. No hi ha cap cadena i no trenco res. Sóc lliure de decidir. El diàleg és una pura cortesia que em faig a mi mateix - sense cap intenció de convèncer-me. La trampa és a l'altre costat. Escrùpols? Ni això, si hi penso bé. He crescut amb la finalitat d'arribar a aquest instant que em permet d'adoptar una decisió, la meva. No n'hi ha cap més de possible. No pugno per la llibertat; la posseeixo. I si aquest és el camí, de que serviria el dubte?. Si m'immobilitzava en aquesta cruïlla, la meva vida no seria res. Vegetal o pedra, ací plantat gairebé amb quietuds d'eternitat, tot passaria pel meu volt sense que hi participés. Elegeixo el meu camí. El meu....."

ESTRUCTURES (CONTE) DINS DE CINC CORDES - MANUEL DE PEDROLO

Diuen, diuen... que Pedrolo escrivia molt i que escribia malament i massa, diuen, diuen i diuen potser perquè nomès han llegit el Mecanoscrit, o ni això, o possiblement perquè en aquest pais cainita hi ha molta mala bava, amb els escriptors o artistes vius, i, sobretot, amb els morts.