Solem parlar sovint de coses que desconeixem amb una impunitat desoladora, ballestrejem o abominen d'elles sense coneixer-les, hom el primer (faltaria més). Ho dic perquè en més d'una ocasió he parlat negativament de Facebook, que ho mantenc, aixì com de Twitter, encara que aquest no deixa de ser interessant, molt interessant. Com en tot, s'ha de saber triar el gra de la palla i malgrat no he entrat en el seu funcionament (no sé com ho he de fer per penjar fotos), me l'envaino i reconec que m'agrada, amb les salvetats i prevenció pel seu mal us. És la inmediatesa de la noticia, el fet d'assabentar-se'n quan està passant i sense que ningú (de moment) ho pugui censurar o controlar, però com deia no hi participo, massa bestiessa per tuit al quadrat fa que m'allunyi d'ell, de fet n'estic tecnicament esborrat. Potser perquè la finalitat per la que va estar dissenyat està molt lluny del que ha acabat sent. Ara hi ha canvis a l'Empresa, que diuen ampliarà el nombre de caracters en casos determinats, o sia que perdrà una mica més de la seva essència. És possible que comenci el seu declivi, calma però, noves foteses el substituiràn.

La primera vegada que en vaig saber de Twitter, va ser a la catosfera Literaria de Granollers de fa 8 anys, que va organitzar Marc Vidal, i en deien en aquells temps microblogging.  Era una novetat, i feia patxoca veure com la gent des de casa seva o del mateix centre Roca Umbert de Granollers, escrivia comentaris breus sobre l'acte, que es publicaven a l'instant en unes pantalles.

Aquesta era la idea inicial de microblogging quan va sortir, per escriure-hi pensaments, aforismes, contes curts i similars, o sia, bàsicament dedicat a finalitats literaries o del pensament, però des del meu punt de vista ha anat degenerant en un enorme safareig on desbarrar i ballestrejarNo li vaig saber veure la seva utilitat en aquell moment, de fet va tardar gairebé quatre anys a popularitzar-se, però ara, és ja un fet, un fet molt diferent del que va estar dissenyat, i el que no sé, és, si no es renova i reinventa, si li queda molt de recorregut. De totes maneres s'hauria de dir: adéu microblogging, hola twitter, per qué microblogging si que està ja, mort i enterrat.