En una entrevista que li fan a Nació Digital, Ada Parellada diu que la felicitat és anar de ventre cada dia. Home! això ho podria dir Goethe que cagaba amb dignitat, o l'autor de sobre l'art del cagar, però una cuinera no ho pot dir això, perquè no es veritat, cagar com menjar, és una servitud que hem de suportar per mantenir actiu aquest cos que hem ocupat, i, tant menjar com cagar no deixa de ser una humiliació que cadascú orta com pot, n'hi ha que lloen i ensalcen la part de menjar i altres la de cagar, que de fet ve a ser el mateix, o diguessim que una cosa és consequencia de l'altra. Per cert, que de cagar se'n pot dir tambè anar a fer 'POPÓ', o com quan era petit que a l'academia de Cal senyor Valls, en deien anar a fer 'aguas mayores' concepte que no he acabat d'entendre mai.

A tall d'inventari, deixar constància que servidor va de ventre cada dia, al matí, i practicament a la mateixa hora, i no sóc feliç, i la Nuri que hi va cada deu o dotze dies, tampoc.