En la segona novel·la de Federico Moccia, Tinc ganes de tu, que inexplicablement, va ser un best-seller en tota regla com la primera que ell mateix es va auto editar, els protagonistes segellaven el seu amor col·locant un candau amb els seus noms al Ponte Milvio de Roma, per, tot seguit, tirar la clau al Tíber. La novel·la és un no és igual que la primera i la insuportable pel·licula que en varen perpetrar per rematar-la, però el cert és que la moda de decorar els ponts de les ciutats amb riu es va posar de moda i ha creat no pocs problemes als ajuntaments, el més evident al Pont de les Arts de París, on s'han acumulat gairebé un milió de candaus, cosa que obliga el pont a suportar una càrrega de quaranta tones. Ara fa un any una part de la barana va caure i ahir, definitivament, el Consistori parisenc va decidir posar fi a aquesta moda que amenaçava de convertir-se en una tradició que, al seu torn, podia arruïnar la passarel·la per als vianants que uneix l'Institut de França amb el Museu del Louvre.
No serà fàcil convèncer els enamorats que desisteixin de donar la tabarra amb els cadenats, la prova és que el Pont de l'Archevêché ha servit per repetir la història. L'Ajuntament de París ha animat a que les parelles es facin una selfie als ponts com a substitutiu i la pengin a Twitter amb l'etiqueta #lovewithoutlocks (amor sense candaus). Milers de ciutadans van veure ahir com els ca­mions s'emportaven a la ferralleria el seu senyal d'amor, la qual cosa és un pèssim presagi. Moccia té mate­rial per a una nova novel·la, com tremola nomès de pensar-hi, Marius Carol. N'he vist a Tias (Lanzarote) encara que no la bestiesa, la barbaritat de Paris o Roma, i com tot, són modes que igual que han començat, desapareixen, l'amor és fou i penjar candaus una 'foutesa' que dura el que dura dura, però com a l'acudit d'en Capri, l'amor s'en va, pero el candau es queda, encara que en el cas de Paris al Pont de les Arts, en algun magatzem municipal.