La frase: el jovent d'avui en dia no val per a res, l'haureu escoltat en més d'una ocasió, o fins i tot l'haureu emprada, i de fet no és massa certa (per a no dir gens) atès si de cas és més endavant quan ja no són jovent que es demostra que no valen per a res, o sia quan ja han estat viciats i pervertits pel sistema.
Aquesta frase no és nova, el meu avi en Lluís de l’Oli ja li havia sentit a dir, i al meu pare i a altri. Jo no l'he emprat mai ni ho penso fer, perquè no és certa, suposo que el que més molesta als grans del jovent és precisament aixó, la seva exultant joventut i l'enveja d'un passat perdut i sovint malbaratat. Si almenys hi hagués quelcom de positivista en aquesta exclamació, però no li trobareu: El jovent és un desastre, només pensen en divertir-se, no els hi agrada ajupir l'esquena i només volen gastar, no tenen cap sentit de la responsabilitat, etc. Home si tot aixó ho tinguessin, a banda d'avorrits és que ja estarien tècnicament morts com individus i a aixó s'hi va arribant mica en mica en un procés d'embrutiment que se'n diu maduresa. 


Se'ls hi demana experiència per part dels grans, aixó vol dir que els hi demanen una reiterada acumulació d'errors acumulats amb el pas dels anys. També se'ls hi demana sentit de la responsabilitat. No s'és seriós quan es tenen disset anys, i com deia abans, malament si així fos.