El nomenament de Javier Garcia Albiol per part de la FAES (perdó, de Rajoy), un candidat que uneix la ideologia del Leoenisme i el cretinisme amb el franquisme ideològic, és significatiu de per on es mou el PP en aquest moment: la batalla política d'aquí a novembre està plantejada com li convé, o com creu li convé, es tracta d'una batalla nacionalista en tota regla, tot el demés no importa. Si algu creu que el conflicte polític al Regne d'Espanya està en els conflictes socials, o en la forma de l'estat, monarquia o república, va errat, es tracta de nacionalisme ranci, pur i dur. És la basa que ha jugat sempre el poder que controla l'estat.

Aquest conflicte neix de la naturalesa mateixa d'Espanya com a estat, és l'existència d'un nacionalisme que concep un estat nacional únic on hi ha altres comunitats i altres projectes nacionals però a la reserva, com els indis, controlats. Quan es va redefinir l'estat reconeixent l'existència de nacionalitats singulars, immediatament es va recórrer al "cafè per a tots", no amb ànim d'estendre una descentralització que havia de ser bona en si mateixa sinó per ofegar a catalans i bascos. El punt d'inflexió definitiu va ser el 23-F, qui intenti ignorar això desconeixerà el que va ser aquell cop d'estat i el que està passant ara, perquè en el fons som on érem.

Però si aquest conflicte neix de l'essència mateixa del projecte unitari espanyol també és cert que ens trobem davant d'una campanya dirigida des del nucli dur de la FAES. La decisió de Rajoy de posar Albiol al capdavant de la comtessa catalana és la conseqüència de les seves recollides de signatura animant l'anticatalanisme i el seu recurs de l'estatut al Tribunal Constitucional. Cap d'aquestes decisions van ser errors d'ell, sinó passos d'una estratègia dirigida cap al que passi al setembre i novembre. I aquest ha estat en el fons el gran error, més que d'ell, de la FAES, Han aconseguit que la polarització sigui inevitable. Tan inevitable que ha trencat tots els partits catalans. Convergència i Unió ha desaparegut, ERC deambula enmig de la llista, el PSC a penes existeix, la CUP va rascant qual formigueta però no avança; el PPC en aquests moments és marginal i amb Garcia Albiol sembla que encara hon serà més. C'S malviu en terra de ningú atrapat en la seva pròpia incongruència, i un "Podemos" que no acaba de confirmar-se, units en el "abraçada de l'os amb Iniciativa, que va buscant una sortida a la polarització per sobreviure.

I amb aquest panorama, la societat catalana està davant un dilema que mai s'havia plantejat, ja no hi ha espai per terceres vies de cap tipus si és que mai van existir perquè qui tenia poder no ho va permetre, aquí, o s'opta per Rajoy o s'opta pel nou pais que proposen els independentistes. I clar, el dilema desapareix, Catalunya, serà, abans independentista que espanyola, o no serà. Rajoy tot solet s'ho ha buscat, i encara no se n'ha adonat. S'ha guanyat a pols la primera estàtua de la Nova República Catalana all bell mig de la Plaça de Catalunya.....

"A Mariano Rajoy i Brey, per la seva cabdal aportació a la independència de Catalunya."