Una jove belga sense malalties mortals serà sotmesa a eutanàsia per decisió pròpia. Els metges permetran a una dona belga anomenada Laura, de 24 anys, morir per una injecció letal per la seva pròpia decisió, informen mitjans locals. La dona pateix d'una depressió crònica i durant els últims tres anys ha estat en tractament mèdic en un hospital psiquiàtric.

En una entrevista amb la premsa belga, Laura va explicar que tenia pensaments suïcides des de la infància. La jove va créixer en una família monoparental amb un pare alcohòlic. Tot i que va tractar de millorar d'alguna manera la seva actitud davant la vida, no ho ha aconseguit. Va cometre diversos intents de suïcidi i finalment va anar a la clínica.

La notícia de la imminent mort d'una dona físicament sana ha revifat el debat sobre l'eutanàsia. Els qui la defensen es refereixen a ella com una bona opció per desfer-se del sofriment, mentre que els seus detractors fan èmfasi que la quantitat de gent que vol morir ha augmentat en els últims anys a Bèlgica. L'any 2002, Bèlgica va esdevenir el segon país del món, després dels Països Baixos, que va legalitzar la mort voluntària. Al febrer de 2015 el Parlament del Regne de Bèlgica va aprovar una llei que permet l'eutanàsia sense restriccions d'edat.

La decisió és dramàtica, però s'ha de respectar, nomès que no entenc que sigui necessari legalitzar l'eutanasia a Belgica o als Paísos Baxos per que sigui possible treure's la vida com en el cas de Laura. Suïcidar-se és un dret personal sobre el que ningú pot dir-hi res, i menys encara prohibir o legislar. Ni l'Estat i menys encara l'esglèsia.

Que una noia de 24 anys vulgui acabar amb la seva vida, pot semblar trist, o una bestiesa, una mala decisió, però sembla raonada i l'ùnica sortida possible vist el que expliquen de la seva vida.

Potser hi ha algun Estat que prohibeixi portar gent al món sense permis del nou nat? amb total irresponsabilitat en la majoria dels casos, i sense les degudes garanties pel recent nascut?, oi que no? doncs això, aquest primer acte irresponsable habilita a la víctima a decidir de més gran o jove en el cas de Laura, d'abandonar la partida i anar-se'n d'eixe món quan viure per a ella ja no té cap sentit. L'avalen els diversos intents de suïcidi i l'ùnic que en aquest cas permetrà la llei belga, és que compleixi el seu desig, acabi amb la seva vida i ho faci bé. 

Sona rar definir el fet de suïcidar-se com a desig, potser hauria d'haver escrit voluntat, o última voluntat, i si algu creu que és tracte d'un acte de covardia, va molt errat, d'egoisme si que ho és, per suïcidar-se s'han de tenir molt ben posats i s'ha de ser molt valent, fixeu-vos sinó com afecta a la gent l'instint de pervivència en situacions difícils o com s'aferren a la vida la gent gran, o més encara els vells, que sense cap condició, mancats física i psiquicament s'aferren a la vida encara que no tinguin gairebè cap qualitat de vida ni de res, potser perquè aquí no hi ha viatge de retorn. D'aci el valor que s'ha de tenir per suïcidar-se o demanar l'eutanasia, és la decisió final, sense possibilitat d'esmena, sense cami de retorn.