IGNATIUS DAY 13.7.15

Explica Ramon de España a el Periódico que a Madrid han decicir celebrar l'Ignatius Day, o el dia d'Ignatius J. Reilly l'estrafolari protagonista de la Conxorxa dels Necis, enzes o ximples. Cada any, quan s'acosta el 16 de juny i veig com els meus amics intel·lectuals es disposen a celebrar el Bloomsday, se'm posa una cara de talòs considerable, ja que mai he pogut passar de la pàgina 50 de l'Ulisses de James Joyce, tot i haver-ho intentat tres cops. És un oprobi que arrossego amb dignitat, però em fereix. ¿Què se'n va fer de l'adolescent melancòlic que es va empassar els set toms d'A la recerca del temps perdut? ¿Per què s'ha convertit en un adult incapaç de sumar-se als fastos anuals en honor de Leopold Bloom perquè s'avorreix com un bolet quan s'enfronta a la traducció de Valverde de l'Ulisses (en anglès ni m'hi atreveixo)? Explica de España, i no és l'únic, atès tothom sap que l'únic que s'ha llegit l'Ulysses de Joyce és en Joel Joan a Plats bruts...

John Kennedy Toole

Continúa explicant de España que Cory MacLauchin, que és el biògraf de John Kennedy Toole, el pare d'Ignatius J.Reilly, dijous va celebrar a Madrid la primera edició de l'Ignatius Day, que no se de que devia anar però segur que va ser millor que la bestiessa del Bloomsday per esnobs que es celebrà cada any a Dublin.

El que se'm fa difícil imaginar és que es podria organitzar pel dia d'Ignatius, fora del context on se situava el personatge a la novel·la, clar que el Loro Verde podria se la Camarga, Junqueras seria un gran Ignatius J.Reilly, Forcadell Myrna Minkoff (President.... posi les urnesI), Artur Mas, Mancuso el policia, Casals la mare de Ignatius i Vila d'Abadal podria ser Jones, si no fos per què el paio era negre, però molt catxondo. 

De fet els personatges de John Kennedy Toole són més seriosos i responsables que els nostres nostrats, els suposadament seriosos, que no ho són gens i als fet dels últims temps em remeto. A banda quedaria Alicia Sánchez Camacho, però es que ni a l'escriptor se li hauria ocorregut crear un personatge tan manyaga com ella, potser Darlene seria el que més li escauria a la tanqueta de Blanes. 

Cal molta imaginació per crear i rec rear un dia d'Ignatius a l'alçada del personatge, i no serà per manca de necis, ximples o enzes. A veure si a Jorge Herralde i Ramon de España se'ls hi acut alguna cosa, jo per suposat m'hi apunto.


Quan al món apareix un veritable
geni, pot identificár-se'l per aquest signe:
tots els necis es conjuren contra ell.


Johnathan Swift - pdf de la conxorxa dels necis

M.M.E. 10.7.15

Explicava l'Espinàs a la seva columna d'ahir a el periodico quelcom ha sabut, que escriu tot lo seu amb una m'aquina d'escriure Olivetti, i que li han dit i crec és cert que Paul Auster tambè ho fa. Fins fa 9 anys servidor tambè usaba la màquina d'escriure, una Olivetti Lexicon 80 que encara conservo, i no per què pateixi la sìndrome de Diógenes que em fa incapaç de llençar res, sinó per què és possible que algun dia hagi de tornar a emprar-la, això de la xarxa cada vegada està més ple i no se jo si hi haurà prou nùvols per guardar tot el que s'escriu i publica. 

El problema d'escriure amb la MME (Màquina mecánica d'escriure) que empra irónicament l'Espinàs per donar un enfasi més modern al fet, es que dones feina afegida al teu editor, atès no és igual entregar un text en un CD corretgit i compaginat, que una pila de folis dina A4 amb tipex incorporat. Pitjor ho va tenir però l'editor de John Kennedy Toole, el malaurat geni va escriure la conxorxa dels necis, en trossos de paper usat, de revistes, de paper de water etc, imagineu-vos la feinada.

Doncs ja ho sabeu, per si de cas les coses es torcen i no en teniu cap a casa, no estaria de més anar als encants a adquirir una MME. Mai se sap, de passada compreu sobres i segells, serà tendencia enviar cartes o escrits als amics coneguts i saludats com es feia abans, vaja! la correspondencia epistolar de tota la vida.

LI FARAN CAS? 6.7.15

L'últim baròmetre del CEO diu que el 50% dels catalans s'oposa a la independència, mentre que els partidaris del nou estat són el 42,9%. Com totes les xifres, sempre tan fredes i errònies, aquestes són interpretables i poden tenir tantes lectures com interessos es tinguin.

El baròmetre del CEO diu que el model que més ben valorat és el de l’estat independent (amb un 34,6% del suport). Mentre els altres tres models proposats (comunitat autònoma, estat en una Espanya federal o regió d’Espanya) van al vagó de cua. 

La questió és que a Mas se li ha passat l'arros, i el 27-S és molt tard, el moment en que hi habia alguna remota possibilitat que guanyés el si, si, era convocar les eleccions el febrer o Març passat, abans de que les municipals, no ho va fer i ara ja és tard. 

Ja ho estava, però el procès s'ha acabat de desinflar, encara que les dades i els estudis d’opinió dels mitjans interessats diguin tot el contrari. I així van fent, mentre son incapaços de trobar el punt des d’on reptar a l’Estat espanyol sense concessions, amb ganes de fer el tomb i de reivindicar els mínims drets polítics i econòmics exigibles. Perquè, ara que el globus es desinfla, és el moment del tot o res, d’arriscar, de buscar nexes, d’establir ponts de diàleg permanent, de defugir protagonismes mesiànics, i això l'ùnic que ho ha entés és Oriol Junqueras. Li faran cas?

A banda, ja que tan els hi agrada emmirallar-se amb el procés escocés, haurien de tenir en compte que els qui menys varen votar si, varen ser els jubilats, la gent gran en general, i en som  molts....

sbd - 06.07.2015

LAURA 3.7.15

Una jove belga sense malalties mortals serà sotmesa a eutanàsia per decisió pròpia. Els metges permetran a una dona belga anomenada Laura, de 24 anys, morir per una injecció letal per la seva pròpia decisió, informen mitjans locals. La dona pateix d'una depressió crònica i durant els últims tres anys ha estat en tractament mèdic en un hospital psiquiàtric.

En una entrevista amb la premsa belga, Laura va explicar que tenia pensaments suïcides des de la infància. La jove va créixer en una família monoparental amb un pare alcohòlic. Tot i que va tractar de millorar d'alguna manera la seva actitud davant la vida, no ho ha aconseguit. Va cometre diversos intents de suïcidi i finalment va anar a la clínica.

La notícia de la imminent mort d'una dona físicament sana ha revifat el debat sobre l'eutanàsia. Els qui la defensen es refereixen a ella com una bona opció per desfer-se del sofriment, mentre que els seus detractors fan èmfasi que la quantitat de gent que vol morir ha augmentat en els últims anys a Bèlgica. L'any 2002, Bèlgica va esdevenir el segon país del món, després dels Països Baixos, que va legalitzar la mort voluntària. Al febrer de 2015 el Parlament del Regne de Bèlgica va aprovar una llei que permet l'eutanàsia sense restriccions d'edat.

La decisió és dramàtica, però s'ha de respectar, nomès que no entenc que sigui necessari legalitzar l'eutanasia a Belgica o als Paísos Baxos per que sigui possible treure's la vida com en el cas de Laura. Suïcidar-se és un dret personal sobre el que ningú pot dir-hi res, i menys encara prohibir o legislar. Ni l'Estat i menys encara l'esglèsia.

Que una noia de 24 anys vulgui acabar amb la seva vida, pot semblar trist, o una bestiesa, una mala decisió, però sembla raonada i l'ùnica sortida possible vist el que expliquen de la seva vida.

Potser hi ha algun Estat que prohibeixi portar gent al món sense permis del nou nat? amb total irresponsabilitat en la majoria dels casos, i sense les degudes garanties pel recent nascut?, oi que no? doncs això, aquest primer acte irresponsable habilita a la víctima a decidir de més gran o jove en el cas de Laura, d'abandonar la partida i anar-se'n d'eixe món quan viure per a ella ja no té cap sentit. L'avalen els diversos intents de suïcidi i l'ùnic que en aquest cas permetrà la llei belga, és que compleixi el seu desig, acabi amb la seva vida i ho faci bé. 

Sona rar definir el fet de suïcidar-se com a desig, potser hauria d'haver escrit voluntat, o última voluntat, i si algu creu que és tracte d'un acte de covardia, va molt errat, d'egoisme si que ho és, per suïcidar-se s'han de tenir molt ben posats i s'ha de ser molt valent, fixeu-vos sinó com afecta a la gent l'instint de pervivència en situacions difícils o com s'aferren a la vida la gent gran, o més encara els vells, que sense cap condició, mancats física i psiquicament s'aferren a la vida encara que no tinguin gairebè cap qualitat de vida ni de res, potser perquè aquí no hi ha viatge de retorn. D'aci el valor que s'ha de tenir per suïcidar-se o demanar l'eutanasia, és la decisió final, sense possibilitat d'esmena, sense cami de retorn.

TSIMIHETY 3.7.15

Els Tsimihety són un grup ètnic situat al centre nord de Madagascar, amb una població aproximadament d'un milió d'habitants. Són part dels pobles malgaches que descendeixen d'emigrants polinesis, indonesis i africans.

El nom Tsimihety significa «els que no es tallen els cabells». La societat i economia, com en gran part de Madagascar, se centren en l'agricultura. L'idioma malgache està relacionat a Indonèsia, i el particular dialecte dels Tsimihety té també elements de l'àrab i el francès.


La peculiaritat d'aquesta grup ètnic, segons l'antropòleg David Graeber, consisteix en que els Tsimihety existeixen gairebé totalment independents del contemporani Estat-nació de Madagascar, mantenint els costums igualitàries, no molt jeràrquiques de la seva societat. La seva història d'autonomia s'estén tot el camí de tornada a la dinastia Maroansetra al segle XVI, a través de la dominació colonial francesa i fins al dia d'avui.

Els Tsimihety demostren que una societat pot viure independent de qualsevol Estat, dins d'aquest però al marge, sense cumplir amb les seves lleis ni obligacions, i poden fer-ho en perfecta harmonia, només que això no és aplicable a un altre tipus de grup ètnic com podríem ser nosaltres, l'Estat ens té atrapats amb la seva falsa sobreprotecció, la societat del benestar ens volen fer creure que som,i la nostra comoditat o deixadesa ens impedeix desfer-nos de aquesta abraçada de l'ós que cada vegada més ens està oprimint i coartant les nostres llibertats.

Sabem, entenem, que cal dur a terme una revolució, que cal liquidar el vell sistema, trencar amb ell, però no tenim qui lideri aquesta revolta i en el fons ja ens està bé així, és el que creiem que més ens convé, atrapats en la nostra pròpia incongruència.

ONADA DE CALOR.... 29.6.15

Com es preguntaria a si mateix l'intel·lectual Paco Marhuenda: Hi ha que veure quines preguntes ens fan els dels diaris, o almenys els d'ARA.CAT

Com us protegiu de l'onada de calor? L'onada de calor s'allargarà tota la setmana i volem saber què fas per suportar les elevades temperatures. Vas a la platja o la piscina? Et tanques a casa o vas a llocs climatitzats? Et refresques amb begudes fredes? Com et protegeixes del sol i de la calor? Explica'ns-ho i envia'ns la teva foto.

La pregunta és idiota de nassos, en primer lloc de quina onada m'estan parlant (31º a l'ombra a les dues), aixó es caloret, no calor, i sol passar a l'estiu que es donen sovint aquestes temperatures mentre que a l'hivern solen ser a l'inrevés, i això fa molts i molts estius i hiverns que passa. Però aquesta societat té com una mena d'obsessió amb això del temps, i no nomès a  l'ascensor o a la sala d'espera del dentista.  Ja vaig dir al seu dia que els espais del temps - per inutils i erronis - s'haurien de suprimir de teles i radios i de passada els esports tambè, en primer lloc per què l'índex d'encert és molt baix i en segon, per què faci el temps que faci la vida continua i la gent fa el que ha de fer i si les circumstàncies metereològiques són adverses, mala sort. És el que hi ha en un mitjà hostil que no pots controlar com és la naturales i la seva climatologia.

A més a mi em té desconcertat, Jo pensaba que aquest hivern passat havia de matar al pare, o aixó deia ell esbufegant; aquest hivern em matarà, però es que ahir a la tarda em deia esbufegant tambè, que el que el mataria era: AQUEST ESTIU. Si encara no ha començat - li vaig dir -.

L'ùnica vegada que he notat una mica de calor va ser a Marrakech a 40º a l'ombra però almenys jo, ho portaba bé, potser sóc un cas rar, atès a penes suo, com a molt i una mica, el front. Però tot i que si sóc bastant fredolic, tampoc és que m'atabali molt el fred, potser perquè des de petit ja vaig entendre que a l'estiu fa calor i a l'hivern fred i en fa molts d'anys i panys d'això, que sembla la majoria del personal encara no ho ha entès, o no ho ha assumit.

A la pregunta que em fan els de l'ARA de com em protegeixo de l'onada de calor, la resposta es, com els gats de la foto, fent el mateix de sempre de cada dia hivern i estiu. Faltaria més, almenys, és el que els felins m'han contestat en ser preguntats per la questió. Millor dit, ha contestat el que està en primer terme, el segons és dels: No sap, no contesta.

Ja nomès faltaria el paó d'en Cuni engoladament preguntant-se i preguntant-nos: ONADA DE CALOR.SI - ONADA DE CALOR.NO.

DORMIR MOLT 24.6.15

Què farem per estimular-nos quan estiguem cansats de nosaltres mateixos? Uns recomanen la taula de jocs, altres el cristianisme, altres l'electricitat. Però el millor, estimat malenconiós, és "dormir molt", en el sentit propi i figurat. Així acabarem per tenir de nou el nostre matí. Una ostentació en la saviesa de la vida és saber intercalar a temps el somni en totes les seves formes. FEDERICO NIETZSCHE.