ÚLTIMS ESCRITS :

QUIN FANTASMA RECORRE AVUI EUROPA?


Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunisme". Amb aquesta celebèrrima frase van iniciar, el 1848, Karl Marx i Friedrich Engels el Manifest comunista. Però, ¿i avui ?, "quin fantasma recorre avui Europa?", Es pregunta Juan Carlos Rodríguez a l'inici del seu nou assaig, De què parlem quan parlem de marxisme. Per descomptat -es respon l'autor- no és el del comunisme, sinó el del capitalisme neoliberal.

Perquè, en efecte, el capitalisme sembla haver-se convertit en un fantasma. No debades compleix el requisit bàsic que ha de caracteritzar un fantasma: és invisible, no el veiem, o no el volem veure. Però, ¿per què no el veiem? El capitalisme s'ha fet naturalesa, és la nostra vida, s'ha convertit en la nostra pell i en el nostre inconscient. Està dins nostre. I en conseqüència podem veure els seus efectes (les seves guerres, el seu atur, les seves retallades, la seva corrupció i la seva mort), ja que estan davant dels nostres ulls cada dia, però som incapaços d'assenyalar amb el dit al capitalisme com la causa que els origina. Es veuen els efectes però no les causes. Després, les conseqüències polítiques són immediates. D'aquesta manera tan clara ho explica Juan Carlos Rodríguez a De què parlem quan parlem de marxisme:

"Si la infraestructura (o sigui, les relacions socioeconòmiques) es converteixen en un fantasma evanescent, llavors ningú -i mai mai- va a parlar oa lluitar contra el capitalisme en si mateix, sinó només contra els seus petits o grans errors o llacunes : contra els banquers dolents, contra els executius deshonestos, contra els jutges corruptes, contra els governs malèvols, contra la Merkel dèspota, el que es vulgui. No importa, ja que el capitalisme és la nostra vida sense més i contra això no es parla. Per això diem que avui el capitalisme com a tal, la seva infraestructura d'explotació de vida, ha desaparegut, s'ha evaporat del nostre llenguatge del nostre conscient / inconscient quotidià ".

Si el capitalisme s'ha convertit en fantasma i per tant no el veiem, com combatre'l? La resposta sembla clara: tornant a parlar de marxisme. Perquè només el marxisme és capaç de fer visible l'invisible, d'objectivar el capitalisme, de fer sòlid el que s'esvaeix en l'aire, de materialitzar el fantasma, de tornar-li el cos. Ja no n'hi ha prou amb arrencar-li al capitalisme el vel idealista que cobria les seves relacions socials; més aviat es tracta de tirar-li el vel damunt al fantasma, de cobrir amb un llençol, per saber per on camina.

Però, ¿com aconseguir-ho?, com parlar de marxisme avui? De nou la resposta sembla bastant òbvia: parlant des de l'explotació i contra l'explotació; però més complicat resulta construir aquest discurs. És certament una tasca àrdua parlar de marxisme, articular un discurs des de i contra l'explotació, si tenim en compte, com a mínim, les quatre dificultats que s'extreuen de l'assaig de Juan Carlos Rodríguez, per parlar de marxisme avui, quan el fantasma de l'explotació ha passat a integrar-se en la nostra quotidianitat. Quan a Europa ja no hi ha socis comunitaris, sinó serfs, Enhorabona! Europa ha tornat a la edat mitjana, visca el dret de cuixa.

8 comentaris:

  1. el comunismo fracasó por la teoría del partido único (stalin, fidel, etc.)
    en sus dictados no hay premisas más loables para el trabajador y el pueblo.
    el capitalismo es una versión mejorada del feudalismo, no tiene nada de seguridad aunque en ciertos momentos creamos que todo va bien (como decía Aznar)
    en mi opinión, he dejado la política de plano, dedicado a vivir intensamente cada segundo, cada minuto, cada hora, cada día
    salut amic

    ResponElimina
  2. La historia se repite siempre, primero como drama, después como farsa (Engels).
    Y la historia se volverá a repetir como pasó con la segunda mundial con respecto a la primera. Y habrá otra tercera, por culpa de los mismos, Alemania.
    Mira Francecs, hoy la batalla la ganan los de la Opel, Bosch, Miele, Brawn, Mercedes, Audi, BMW, Blaupunt, Man, Bayer, Basf, Porche, Thyssen...Bla, bla, bla...les ofrecemos mano de obra cualificada, en SU idioma y bajos salarios con la excusa de que van a formarse.
    Nos estamos quedando sin gente joven y preparada, mientras que les pagamos los estudios en las universidades de AQUI, con nuestros impuestos y es el pez que se muerde la cola porque formamos y no recibimos porque no podemos levantar cabeza. La culpa no solo es del gobierno (con Felipe, Zapatero y el borrico del Aznar ya pasaba) es el sistema. Volveremos a ver como sube el comunismo visceral y volveremos a ver una revolución obrera.
    Lo de Grecia que lo vayamos aprendiendo. Les obligan a poner un 2´8 % del PIB a la OTAN nuestros amigos americanos, mientras que en sanidad no llegan al 0´4.
    Esto reventará más temprano que tarde.

    ResponElimina
  3. Y lo ppeor, lo peor es que han humillado a todo un pueblo. Que lo tengan en cuenta, Grecia no perdonará jamás a Alemania.
    Esto no acaba bien.

    ResponElimina
  4. falló el factor humano Omar, como siempre, pero uno no puede dejar la política, AUNQUE QUIERA, ella le persigue.

    ResponElimina
  5. de fet Miquel I PERDONA la simplificació, Merkel està aconseguint el que no va aconseguir Hitler, dominar Europa, amb la connivencia de masses, entre ells Espanya.
    No ha Perdut Tsipras, ni Grecia, ha perdut Europa i ha guanyat Alemania. De fet, Europa s'ha acabat

    ResponElimina
  6. i tens raó, aixó encara no ha acabat, compte amb Grecia.......

    ResponElimina
  7. Clar que estic d´acord amb tu. De moment la batalla és a favor de Alemania, de moment. Aixó és la guerra i el alemanys uns malt parits.
    Y sino mira como la Merkel votó al de Guindos ..el mismo triunvirato de cuando Paco, Mussolini y el Hitler.
    Y esto es la premonición de lo que viene, porque el pueblo llano se revelará.
    Un abrazo

    ResponElimina
  8. Merkel pasarà a la historia per haver-se carregat un somni, per què li venia gran, diu avui Elordi a el periódico, i compte! el més de Novembre zserà mogut i haurà més Grecies a l'Europa del sud.

    ResponElimina