Avui fa un any de la confessió de l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. En una carta breu remesa als mitjans de comunicació la tarda d'aquell divendres de juliol, explicava que el seu pare havia deixat uns diners a l'estranger, procedents d'activitats il·lícites durant el franquisme, a la seva dona i fills per si la situació política es complicava i els feien falta. La confessió va desfermar una tempesta judicial, política i social que encara arrossega conseqüències.

Un any més tard, s'ha desmuntat el pla de l'exPresident; tot era mentida, hi havia molt més que una lleva del pare no declarada, hi havia la corrupció egipcia generalitzada de tots els seus fills, i la dona, la veia rancuniosa de mirada torba i llengua llarga i malcarada. 


la joia de la familia
Tot era mentida Sr. Pujol, tot en vosté ha estat una gran mentida, una mentida o un reguitzell de mentides que han fet molt de mal a molts catalans de bona fe que creien en vosté, en la seva honestedad, en que tot ho feia pel pais, i no era així. No sé com acabará passant a la història, però si com hauria de passar-hi. Jordi Pujol i Soley, l'home que va traïr al seu país i a ell mateix. No nomès era Madrid qui ens robava als catalans Sr. Pujol, vostè, la seva dona i els seus fills tambè i això del primer a l'ùltim, és de miserables, mesquins i roïns. A fer la mà amb la seva indignitat.