Avui fa un any de la confessió de l'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. En una carta breu remesa als mitjans de comunicació la tarda d'aquell divendres de juliol, explicava que el seu pare havia deixat uns diners a l'estranger, procedents d'activitats il·lícites durant el franquisme, a la seva dona i fills per si la situació política es complicava i els feien falta. La confessió va desfermar una tempesta judicial, política i social que encara arrossega conseqüències.
Un any més tard, s'ha desmuntat el pla de l'exPresident; tot era mentida, hi havia molt més que una lleva del pare no declarada, hi havia la corrupció egipcia generalitzada de tots els seus fills, i la dona, la veia rancuniosa de mirada torba i llengua llarga i malcarada.
Tot era mentida Sr. Pujol, tot en vosté ha estat una gran mentida, una mentida o un reguitzell de mentides que han fet molt de mal a molts catalans de bona fe que creien en vosté, en la seva honestedad, en que tot ho feia pel pais, i no era així. No sé com acabará passant a la història, però si com hauria de passar-hi. Jordi Pujol i Soley, l'home que va traïr al seu país i a ell mateix. No nomès era Madrid qui ens robava als catalans Sr. Pujol, vostè, la seva dona i els seus fills tambè i això del primer a l'ùltim, és de miserables, mesquins i roïns. A fer la mà amb la seva indignitat.
la joia de la familia |
A lo países no se les roba, se les roba a sus ciudadanos, a usted y a mi, entre otros..Mira los capullos del Psoe (defensores de los publico dicen) que estafaban con la Educación de los empleados o a los patrioteros católicos del PP , jugando con las cartas marcadas en las elecciones a cuenta de obras de todos. Sinvergüenzas.
ResponEliminaAún recuerdo lo de la PSV del maestro Nicolás Redondo por unos pisos para los socios de la UGT a 5 millones de pesetas que después se volvieron 6 porque pidieron 1 más.
ResponEliminaConocí a a una persona (EPD) que jamás le retornaron los dineros, por mucho que la sentencia decía que si, sino que le dieron una parte proporcional que no llegó al diezmo. Se quedó sin piso y sin dinero.
Lo que sucede con Jordi Pujol es que además ha jugado con la bandera, la patria y su persona y hoy hay este follón debido a que todos están igual de mierda que el susodicho y por narices hay que mandar y gobernar, porque sino los enchironan.
Asco, sólo asco de todo lo que le rodea y de tanto patrioterismo de mercadillo.
Temujin: me gusta la expresión 'hatajo de sinvergüenzas', o de canallas, que és lo que son.
ResponEliminaell era el que donava lliçons d'etica i moral a tothom Miquel, el que ens renyava per tiot i ja ho veus. Fàstic, aquesta és la paraula.
ResponEliminaEl meu pare es va arruinar per culpa de banca catalana. Va perdre tots els estalvis. El pujol en canvi esta forrat. Espero que hi hagi justicia. Quan lo de la banca catalana era intocable. I gent com el meu pare si el criticava deient qe era un mal catala. Llastima que el meu pare es mort i ja no ho podra veure
ResponEliminael cas Banca Catalana es va tapa per interessos polítics amb la connivència d'en Felipe Gonzalez, entre altres, però molts com el teu pare, varen perdre els sejus estalvis, com ha passat ara amb Bankia, i ja pots tenir la certessa que no es farà justicia, ningú respondrà pel desgavell i tot acabarà diluint-se en el temps de la lenta justicia.
ResponElimina