18/7/15

V.O.: LA WEB VERSIÓ ORIGINAL


La que s'ha embolicat amb la web Madrid versió original. Als mitjans els fot molt que els esmenin la plana, sigui qui sigui el qui ho faci. La pluralitat en la premsa només existeix si l'entenem com el conjunt de mitjans amb diferents línies editorials a defensar com a trinxera. Però mitjans amb plantilla plural, pocs. O pocs es volen complicar escorant-se del que l'empresa té instaurat com a ideari general. Qui paga mana i qui té el cul llogat no seu quan vol.

I per altra banda, als governs  els hi agrada emetre comunicats i que es reprodueixin literals, fer de les seves vies de comunicació canutos unidireccionals i incontestables. I mai falta premsa en les seves convocatòries, fins els que no hi són els difonen gràcies a agències o citant a altres mitjans.

Internet està sembrat de webs "oficials", d'utilitat zero, amb intencions purament propagandístiques. I la web V.O. de l'ajuntament deMadrid no destaca precisament per ser un valuós magatzem de dades, es tracta més aviat d'un replicar amb algun matís a força de més notes de premsa. Res que no es pugui fer en rodes de premsa, comptes de xarxes socials i altres parafernàlies institucionals de comunicació.


LA RAZON-HUMOR AMARILLO - RIGOR INFORMATIU?
Però aprofitant que s'aprofundeix poc en el que significa cada cosa en cada context, alguns han intentat convertir una simple web amb rèpliques o aclariments en un atac cruel a la llibertat d'expressió i de premsa. Fins i tot un intent de censurar opinions. Una cosa habitual a la premsa de batalla que no permet que res reposi i s'afanyen a l'inflat artificial de supòsits. Contra Carmona tot s'hi val i sinó s'inventa, aquesta és la consigna des del primer dia, que aquí no valen els 100 dies de gràcia.


Sorprèn pel seu cinisme hipòcrita, la reacció del Pp, del partit del plasma, el que s'ha carregat TVE, el que pressiona els mitjans i fins i tot proposa sancions a qui no esrigui en la seva ona. I a sobre ... Rafael Català, ministre de justícia deixa anar això ....

"La pàgina web V.O. té un tuf totalitari on no es permet la llibertat d'expressió i on es fica gent a la presó" ole els seus güebs sr. Ministre. "

I l'altre Pablo Pablete Pablito Casado, el flamant nou portaveu del partit del xatrac ....

"S'està intentant posar un morrió a la premsa lliure (cagatilorito). I m'indigna perquè crec que sense els mitjans de comunicació lliure i independents una democràcia no té futur", un altre que es trepitja el morro.

En qualsevol cas, el web V.O. pot ser útil fins i tot per deixar testimoni de possibles errors de l'ajuntament. Una altra forma més de conèixer una mica més, en qualsevol cas res definitiu, no és més que un element més de la litúrgia de la comunicació institucional. 
No oblidem l'impacte que va produir en la societat el desencís de creure sense objeccions la versió oferta pel Govern entre l'11-M i el 14-M de 2004 sobre els atemptats islamistes... Era el Govern, no podia mentir ni equivocar-se informant sobre alguna cosa tan greu. Molt pocs van desconfiar d'entrada a la informació oficial. No podien ser tan malvats o tan estúpids. Però sí, van poder, i així els hi va anar....


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Cuando veo la Razón...me coge un gran....cagadón.

    ResponElimina
  2. ÉS PURA BROSSA, començant pel Paquitu Marhuenda, un altre amb la sindrome de Xenius.

    ResponElimina
  3. Bueno la Version Original puede quitar muchas dudas. Siempre que se expongan hechos, no opiniones y se desmientan hechos y no se critiquen opiniones. Puede ser buena si se emplea bien, veremos en que acaba. Cuando uno lee La Razón, ya sabe a donde va.

    ResponElimina
  4. .... va directo al basurero de la miseria moral. A mi VO me parece bien,la caverna chusmera la va a machacar y ya la está machacando con falsedades y medias verdades y esta web, en principio se limitarà a desmentir todo esta porqueria. Te acuerdas Temujin del desmentido de TV con el C.C.O.O. para no decir Comisiones obreras. ¿Era Buruaga o el otro espécimen del que ahora no recuerdo el nombre?.

    ResponElimina

About Me