Hem arribat a un punt d'estulticia dins la nostra societat que hi ha coses que no es poden dir, llevat que vulguis que et titllin d'homòfob, racista o qualsevol altre adjectiu despectiu. Vivim en la societat que se l'agafa amb paper de fumar mentre mira, això si, cap l'altra banda en tot el que no li convé, és allo de que el que no veig no existeix i per tant no és un problema. Una mica com quan els nens petits s'amaguen en un racó de la pared i es tapen els ulls dient: casa, i  creuen que estàn sans i estalvis.
Explico això perquè aquest mati quan tornava de donar una volta amb la bicicleta, m'he aturat a comprar el cupó de l'once a M. davant meu hi havia una gitana que no s'aclaraba amb el número premiat d'ahir, i M ha deduit que no sabia llegir, lo qual semblava el més raonable. M és cega, i el comentari que m'ha fet quan li he dit que era una gitana, ha estat el recurrent. 
- Ja m'ho ha semblat, però no tots els gitanos són dolents,ep! l'altre dia un em va ajudar a travessar el carrer, i em va dir. 'Me gusta mucho ayudar a la gente, pero como soy gitano, muchos no quieren que les ayude'.
Li he contestat que era possible que la gitana fos analfabeta, i no pas beneita per això, i que estaba bé que un altre gitano l'ajudés, que en el món gitano hi ha de tot, gent bona i gent dolenta com diu el tio Manolo. Però, ai el maleït però, el primer que he pensat quan m'ha dit que un gitano l'havia ajudat a travessar el carrer, ha estat, compte amb el bolso M. Ho sento! però no ho he pogut evitar, i es que els prejudicis són els prejudicis i en aquest cas, no ens enganyem ni siguem hipòcrites, estàn formalment fonamentats.