Benedict Cumberbatch, l'actor que ha fet el salt al cinema després de la seva interpretació del detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle a Sherlock, ha decidit agafar-se un respir de càmeres, i lubricar els engranatges del seu mètode d'interpretació en les taules del Barbican, el famós teatre londinenc. Ja fa 12 setmanes entre bambolines, reinterpretant en aquesta ocasió un altre clàssic, però de William Shakespeare. 
Visiblement irritat per les càmeres i llums vermelles entre la platea durant una escena de Hamlet, al sortir ha recriminat a alguns dels seus fans, que esperaven al seu ídol a les portes del Barbican, que el gravessin. «Pot ser que no hagi estat cap de vosaltres, però m'enlluerna, òbviament. És humiliant», els ha comentat.
Irritat pels que acudeixen a presenciar una obra i necessiten penjar-la a les xarxes socials, l'actor ha renyat al públic que va acudir a veure-li per no gaudir del directe, ja que per Cumberbatch «no hi ha res que sigui menys agradable com a actor en l'escenari d'experimentar això». «Jo no puc donar-vos l'actuació que vull donar i esperar que recordeu aquest directe quan vosaltres en comptes de tenir la vostra atenció en l'escenari la teniu en els vostres telèfons», ha conclòs l'actor, famós pel seu bon humor durant les gales de premis, en les que sempre procura fer la gràcia amb algun dels seus «photopbombs».

No és l'ùnic que es queixa, Josep Maria Pou feia el mateix fa uns dies a el Periódico, i és que quan es parla de la societat de l'espectacle, es precisament per aquests actes, aquestes bestieses d'una societat avorridament idiota i inconsistent, instal·lada en una banalitat encara més avorrida. Si vas a veure una obra de teatre guarda't el telèfon desconnectat a la butxaca, sembla tan elemental que no caldria ni recomanar-ho, però no, tots han d'anar amb el telefonino a tot arreu fent fotos de tot, com paparres, sense respectar res, i el que és pitjor, entendre res. Com diu Cumberbatch i Pou tambè, ni el que fa les fotos capta la interpretació dels actors en tota la seva intensitat, ni els actors es poden concentrar en fer el màxim de bé la seva feina. 

Potser s'haurà d'acabar posant guixetes a l'entrada del teatre on deixar els mòbils que es recolliràn a la sortida, i per suposat qui no ho faci, haurà de ser expulsat de la platea, no per incívic, sinó per capullu.

Si ja molestava als actors i públic la cosa de la tos, dificil d'evitar, ara és ja amb els mòbils disparant flashos, l'acabose. Algun dia, algun actor, al primer flash d'un mòbil en plena actuació, abandonarà l'escenari, i tindrà - per suposat - el meu aplaudiment.